Publicat per 
Publicat per 
Debat0el PR L’Específica_Dossier Final
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Publicat per
Publicat per
Debat1el Procés de treball
- Victor Masferrer Anglada says:
Hola, Guillem,
molt inquietants, aquestes fotos del passadís. En la línia de David Lynch o Stanley Kubrick.Et diria fins i tot de concentrar-te en el passadís, però potser trobes una bona connexió entre passadís i habitació. Respecte a les projeccions, penso que sí, que treballar directament a l’espai, et pot donar bons resultats.
Ànims en la recta final!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat4el PR_L’Especifica: 2a i 3a Setmana
- Pere Galbany Terradas says:
No sé com has arribar a concebre aquest projecte però em sembla absolutament fascinant i increíble! Mai m’havia plantejat jo una cosa així! De veritat, felicitats per la originalitat de la proposta. Endavant!
(Jo diria que millor sense els quadrats de gespa!)
- Arantxa López Bello says:
Gràcies Pere, he pillat refes d’artistas que treballen amb miralls com Anish Kapoor, el Giorgio Andreotta o el Leandro Elrich…
Agraeixo la opinió i tots els anims, aviam com va el muntatge de tot plegat. - Victor Masferrer Anglada says:
Hola, Arantxa,
no vaig veure l’anterior entrada, disculpa.La proposta és interessant, però pots trobar problemes amb el material. He utilitzat aquestes mantes per algun projecte i és un material interessant, pero el venen molt doblegadet i amb els plecs molt marcats. Es pot estirar (com fent-li una planxada) però les línies de plecs són persistents. Hauràs de fer proves!
Com queda poc temps, has de llençar-te a fer proves. Si et queden línies de plecs, potser ho pots incorporar a la proposta. Arrugades també són interessants, generen una espècie de cartografia.
Quedo a la teva disposició i continuem diàleg.
- Arantxa López Bello says:
Avui ja he estat fent proves i crec que el mateix material ja ha adquirit una nova dimensió conceptual.
Malgrat els plecs i que no puc aspirar a fer una instal·lació molt pro, crec que el propi material ha revelat i alterat l’espai de manera física, desdibuixant limits espacials per l’aparencia liquida o pictorica que li dona i a més a més simula la sensació física de la pujada de la temperatura un cop hi et dins o t’apropes a les parets. Crec que pot ser interessant.També trobo que són més resistents del que m’imaginava. Es pot caminar per sobre amb certa tranquilitat amb o sense sabates.
Aquesta tarda acabaré de muntar el que em queda i els veïns tenen 3 dies per pujar, al vespre per la calor, o a primera hora del matí.
Gràcies!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el PR_L’Especifica:Primera Setmana
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat3el Proposta de treball final
- Victor Masferrer Anglada says:
Hola, Guillem,
seria interessant començar a pensar quines alteracions, quines reinterpretacions, quines presències… Per poder comentar, caldria concretar.En tot cas, tot i que estiguis treballant amb VR, no perdis de vista els punts cardinals:
– Disposar amb intenció. Dut a la seva màxima expressió, ens indica que la instal·lació ha de ser extremadament sensible a la configuració espacial, a la ubicació dels diferents elements, als ambients, a les percepcions sensorials en conjunt, als recorreguts, als temps, etc. *
. S’hauran de fer proves a l’espai, estar-hi, pensar-lo…
Potser intervenir en tot l’hotel és massa. Es podria centrar la intervenció en una habitació, en un passadís… Hi ha grans pel·lícules que succeeixen a hotels, una opció relativament senzilla podria ser fer “picades d’ull” a la història del cinema…
– El gest de fundar una relació entre tot el que es mostra. Dut a la seva màxima expressió, comporta pensar en tot el que se situa en l’espai expositiu com a part d’un conjunt funcional, els diferents elements en diàleg entre si i amb l’espai, en una relació que no preexistia a la instal·lació. *Tot el que és present a l’espai serà susceptible o entrarà a formar part del conjunt. Tot pot ser significatiu. La instal·lació mateixa determina el que inclou i el que exclou. S’ha d’anar, per tant, amb molta cura i atenció a les noves relacions que hi establim perquè, efectivament, entrin en diàleg amb l’espai. S’hauran de provar coses i integrar processos. La guia d’observació de l’espai us pot ajudar a acabar de decidir.
Però centrar la intervenció-recorregut en un indret determinat de l’hotel, a banda de més assequible, pot tenir més sentit, en tant que es podrà acotar i tenir més control sobre els elements que apareguin.
– El gest d’intensificar l’experiència directa de l’obra, el seu “aquí i ara”. Dut a la seva màxima expressió, comporta que l’experiència de la instal·lació és particularment insubstituïble com a vivència. Les instal·lacions, a diferència d’altres tipus de formats com una pintura o una escultura, acostumen a tenir un temps de vida més curt. Es poden documentar, però l’aspecte fonamental d’una instal·lació, l’experiencial, no pot capturar-se pròpiament.
Aquí la VR juga molt a favor
-Referents. Pensar en referents que guiïn la proposta pot ajudar a decidir i orientar-la.
Quedo a la teva disposició i continuem en contacte en pròximes entregues.
- Guillem Alfonso-Kuban Alocen says:
Hola Victor,
Creus que la proposta guanyaria força si la realitat virtual es substituís per projeccions afegint el so dins de l’espai mateix?
Em preocupa que el casc VR pugui reduir la relació directa amb l’habitació real, que és precisament un dels aspectes que voldria treballar amb la instal·lació.
Guillem A.
-
- Marta Pino Pañero says:
Hola Guillem!
La teva proposta és fascinant, la trobo molt potent. El fet de veure l’hotel no com un escenari, sinó com una mena de dispositiu que pot registrar o esborrar identitats temporals és una molt bona idea per poder integrar la immersió, l’especificitat, el temps i la participació.
El repte aquí crec que és creuar l’espai físic real amb el casc de VR. No en sé gaire del tema, per això també em resulta fascinant… Aquí el vídeo de fons haurà de coincidir exactament amb l’arquitectura real per a que l’espectador no ensopegui o perdi l’equilibri, imagino. Hi haurà algun software especial o faras servir un vídeo 360º del propi espai superposant-hi presències?
D’altre banda em crea curiositat saber quines alteracions en l’espai físic real es trobarà l’espectador quan es tregui el casc. Això pot ser un objecte desplaçat, una olor, un canvi de llum…?
Ha de ser una experiència molt emocionant! Tinc ganes de veure com es viurà l’experiència dins del casc. Ànims.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per 
Debat1el REPTE 3: Full de ruta – esbossos
- Victor Masferrer Anglada says:
Hola, Laia,
ara per ara, sembla que la proposta D i la E, o bé una combinació de les dues, són les que et poden donar millors resultats, amb el temps que tenim.Pensa que és important activar la peça al lloc. O bé poder disposar d’ un espai per activar-la (puix que parles d’algunes peces de “de Vries”). Penseu, al llarg del procés, en les preguntes subjacents: què és i com “construïm” el paisatge?, com interacciona el marc cultural amb la natura?, com el podem interrogar?
Molts ànims amb el desenvolupament del Repte. Quedo a la teva disposició i anem comentant si necessites. Salutacions.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Arantxa,
molt bé, sovint és en el fer i en la relació del material amb l’entorn on acabem de trobar les lectures més interessants.
Ànims en la recta final.