Debat2el Repte 3: Emergència de la forma. Full de ruta (Cartografia)

  1. Judith Marta Vidal Pérez says:

    El teu treball està molt ben desenvolupat i es nota una observació molt acurada de l’entorn. Un dels punts forts és la manera com combines l’anàlisi de la natura amb conceptes més teòrics com la fractalitat, l’autosimilitud o l’ús de l’hexàgon . Això dona molta solidesa al projecte i fa que no sigui només descriptiu, sinó també reflexiu. També és molt interessant com relaciones aquests patrons naturals amb el context humà (els edificis, els panots, etc.), ja que crea un diàleg molt ric entre natura i ciutat.
    Un altre aspecte molt positiu és tota la part de cartografia i psicogeografia, on expliques les sensacions de l’espai i els seus límits . Això ajuda a entendre millor el lloc no només físicament, sinó també emocionalment.
    Pel que fa als desafiaments, potser falta veure més clarament com tota aquesta anàlisi es traduirà en una proposta artística concreta. Tens una base molt potent, però estaria bé definir una mica més quin tipus d’intervenció vols fer i amb quins materials.
    Com a suggeriment, podries simplificar o focalitzar una mica el concepte (per exemple, centrar-te més en l’hexàgon o en la fractalitat) per donar-li més força a la proposta final. Tot i així, és un treball molt complet i amb molt potencial, tinc curiositat per veure cap a on et dirigeixes la peça final. Bona feina!

  2. Arantxa López Bello says:

    Moltes gràcies Judith, hi he estat pensant i crec que tota la investigació formal m’ajudarà per recreear una peça fisica per a poder presentar la peça sonora que vull generar.

Debat1el Repte 2_ Habitació pròpia

  1. Marcos Massana Comas says:

    Hola Arantxa, molt interessant tot el procés, es veu el camí conceptual recorregut i aporta coherència al resultat final.
    Els materials triats són inquietants i en certa manera agressius “contra” la pell… no trobes?

    Bona feina.

    Salutacions,

    Marc

Debat2el Habitació Propia – Propostes

  1. Rosa Blanca Castell Marcos says:

    Hola Guillem!

    M’ha semblat molt representativa del cos prostètic la columna de targetes d’hotel.

    És un acúmul d’accions d’obrir noves portes i en definitiva, noves vivències.

    La columna aporta la sensació d’angoixa que genera tant de canvi.

    Endavant!!

  2. Victor Masferrer Anglada says:

    Hola, Guillem,
    pensa en els objectius del repte:

    – Fer servir el cos com un espai d’investigació artística i comprendre les seves possibilitats expressives (sigui com a totalitat, sigui com a fragment). La primera proposta pot estar bé, però s’hauria de desenvolupar. El lloc d’activació públic pot ser molt interessant, però tampoc cal un conflicte laboral! L’hotel com a espai de treball té molt de potencial. Potser pots pensar en quelcom més subtil, que tinguis més a l’abast, que puguis realitzar en el teu dia a dia de feina sense massa interferències.  Els rastres que deixen els clients, per exemple, ja et dona tot un camp d’investigació que pot ser molt interessant.

    – Entendre i aprofundir en com l’espai sempre està dins d’un marc cultural que es produeix socialment i políticament i com el cos pot ser mitjà d’expressió i creador de significats amb relació a aquest espai. És a dir “comprendre el cos com a activador de l’escultura, en un espai concret”.

    L’hotel com a espai d’acció ja et dona un camp conceptual molt potent. Un hotel és un “no lloc”, seguint a l’antropòleg Marc Augé: és un espai de trànsit, sovint intercanviable (sobretot si pensem en una cadena d’hotels), anònim i uniforme (no es donen relacions en profunditat, les persones com a clients o números d’habitació…), sense identitat històrica i eminentment de consum.  Com ho podem reflectir, revertir  o potenciar des del camp en què estem immersos? Des del cos, més que des dels objectes?  Quines accions o intervencions poden condicionar l’espai i deixar-se condicionar per ell?

    – Construcció de peces tridimensionals, sigui en la seva dimensió formal o conceptual. Hauràs d’adaptar-te també al temps que tens. No tenen per què ser peces complexes, cal “acoblar” bé amb l’espai i amb la conceptualització.

    Ànims amb el projecte i quedo a la teva disposició.

Debat1el Habitació pròpia_ primera proposta

  1. Victor Masferrer Anglada says:

    Hola, Arantxa,
    deixaria la idea d’instal·lació per a desenvolupar-la bé al nostre darrer Repte: “L’específica” o la pràctica instal·lativa.  I em centraria en una part del que proposes a 1  o a  2.

     

    Totes dues poden ser interessants. Les expliques i documentes bé. Com bé dius, una t’ha portat a l’altre. Hauràs de fer proves, per acabar de decidir. La decisió pot venir en pensar com o a on “s’activa” aquesta peça. També caldrà veure si realment calen els sensors o la peça en si, ja té les condicions necessàries per visibilitzar imposicions, “crear efectes”, etc. Altre cop, l’espai on se situen aquestes peces serà molt important per a definir bé les connotacions conceptuals.  Recorda la intenció del repte com a investigació material amb i a partir del cos en un espai concret.

    Quedo a la teva disposició i anem comentant si necessites. Salutacions

Debat3el Repte 2 l’emprempta

  1. Aina Robert Vicents says:

    Hola Sara,
    M’agrada molt la direcció que estàs plantejant amb la idea de l’empremta i la presència del cos a través de la seva absència. Trobo especialment interessant aquesta idea de fer visible allò que ja no hi és, i com l’espai pot funcionar com a rastre o memòria del cos.
    Crec que les dues línies que proposes són potents, però potser la part d’identitat i control (a partir de l’empremta com a sistema d’organització) et pot donar més joc a nivell conceptual i també més claredat a l’hora de materialitzar la peça. La referència a Herschel em sembla molt encertada en aquest sentit, perquè introdueix una dimensió política que enriqueix molt la proposta.
    També m’interessa la idea de “pes de la identitat”, perquè pot connectar molt bé amb el cos encara que no estigui present físicament, i pot ajudar a fer més tangible aquesta empremta.
    Potser l’únic que et diria és intentar concretar una mica més com es traduirà això en un objecte o instal·lació, perquè ara la part conceptual està molt ben plantejada però la materialització encara queda una mica oberta.
    En general, crec que és una proposta molt potent i amb molt recorregut.

  2. Victor Masferrer Anglada says:

    Hola, Sara,
    sí, a idea del “pes de la identitat” amb el que estàs proposant és interessant i li pots donar molt bona direcció. Pensa també en l’objectiu d’investigació amb el cos i d’investigació material. Pensa en les possibilitats que t’ofereix cada una d’aquestes línies i com les vols “activar” o situar-les, perquè el projecte agafi coherència de conjunt. . Girar i profunditzar en la idea de pes i d’identitat et pot portar a relacions interessants. Es podrien connectar les dues propostes? Com podries reproduir aquestes línies o donar-los-hi pes? Com podríem lligar això amb un espai concret?

    Quedo a la teva disposició i anem comentant si necessites. Salutacions.

     

     

  3. Ramon Gomez Miñano says:

    Hola, Sara estic amb Aina quan parla de la necessitat de concreció, m’ha vingut al cap la quantitat d’empremtes que deixem dels nostres cossos als hospitals, potser en un lloc on podries trobar molt de material també, la part conceptual, per altra banda, em sembla interessant i ben dirigida.