CAN BUSQUET
Si encara no tinc clara la intervenció, sí que sé què vull treballar en aquest espai, a 10 minuts de casa meva.
La petita cascada, comunament anomenada Can Busquet en referència a la Masia del segle XVII, inventariada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Pel barri és més coneguda pel típic passeig/pícnic dels diumenges amb nens. I en veritat és una sort tenir aquest petit “gorg” tan a prop de casa, sobretot en els dies més calorosos.
Vaig fer vàries tardes a prop aquests últims dies, intentant veure quines propostes podien ser interessants, però de moment només puc compartir apunts visuals i una cartografia bastant incerta. Veiem la proximitat amb els tres pobles: La Floresta al mig, Valldoreix a dalt i Les planes més avall.
Aquest es un mapa fet amb técnica de pochoir.
M’agradaría tornar-ho a fer a una escala més petita en la zona de la intervenció.
De moment, tinc un petit esbós a l’aquarel·la que tornaré a fer per l’entrega final, ja que les mides son masses petites per aquesta técnica.
Primer de tot, vaig començar a fer un inventari (però això ja crec que és un projecte d’anys, de tota la vegetació del voltant) aquí en compartiré només unes quantes)
Plantes de sol : (Els dibuixos són encara “Maladroit”, els vaig fer amb pressa) Són les que estan en el camí cap a can bosquet. Trobo el nom llatí i el nom vulgar, com soc francocatalana, m’agrada tenir el nom en els dos idiomes.
Plantes humides: Aquestes son les repertoriades en el mateix lloc.
Asplenium adiantum-nigrum ( Falguera negre/Fougère noire)
Crataegus monogyna: Lobélie de Dortmann
El corrent, l’estancament, la podridura i els efectes de l’aigua:
Potser això és el que més em va sorprendre d’aquest lloc. Després d’uns quants anys de sequera però un hivern plujós, em vaig preguntar sobre els efectes de l’aigua i la seva absència.
Com alteren els corrents, però també què passa quan es redueixen.
La seva presència és evident en els sons dels corrents, els colors de la vegetació i les pedres, els bolets que apareixen i la seva corrosió de la fusta. En certa manera, es podria dir que l’aigua esculpeix el seu entorn.
De moment, no està gaire clar, però aquesta vegada cal aclarir-ho.
Arquitectura: escales de cargol que optimitzen l’espai
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
El teu treball està molt ben desenvolupat i es nota una observació molt acurada de l’entorn. Un dels punts forts és la manera com combines l’anàlisi de la natura amb conceptes més teòrics com la fractalitat, l’autosimilitud o l’ús de l’hexàgon . Això dona molta solidesa al projecte i fa que no sigui només descriptiu, sinó també reflexiu. També és molt interessant com relaciones aquests patrons naturals amb el context humà (els edificis, els panots, etc.), ja que crea un diàleg molt ric entre natura i ciutat.
Un altre aspecte molt positiu és tota la part de cartografia i psicogeografia, on expliques les sensacions de l’espai i els seus límits . Això ajuda a entendre millor el lloc no només físicament, sinó també emocionalment.
Pel que fa als desafiaments, potser falta veure més clarament com tota aquesta anàlisi es traduirà en una proposta artística concreta. Tens una base molt potent, però estaria bé definir una mica més quin tipus d’intervenció vols fer i amb quins materials.
Com a suggeriment, podries simplificar o focalitzar una mica el concepte (per exemple, centrar-te més en l’hexàgon o en la fractalitat) per donar-li més força a la proposta final. Tot i així, és un treball molt complet i amb molt potencial, tinc curiositat per veure cap a on et dirigeixes la peça final. Bona feina!
Moltes gràcies Judith, hi he estat pensant i crec que tota la investigació formal m’ajudarà per recreear una peça fisica per a poder presentar la peça sonora que vull generar.