Guillem Alfonso-Kuban Alocen

Procés de treball

Guillem Alfonso-Kuban Alocen
Visibilitat: Públic - - comentari el Procés de treball

Procés de treball

Guillem Alfonso-Kuban Alocen
Visibilitat: Públic - - comentari el Procés de treball
He continuat desenvolupant la proposta i he investigat alguns referents que em poden ajudar a definir millor l’atmosfera de la instal·lació dins…
He continuat desenvolupant la proposta i he investigat alguns referents que em poden ajudar a definir millor l’atmosfera de…

He continuat desenvolupant la proposta i he investigat alguns referents que em poden ajudar a definir millor l’atmosfera de la instal·lació dins l’hotel.

A nivell visual, he buscat informació sobre com Stanley Kubrick i David Lynch converteixen espais quotidians, com els passadissos d’hotel, en llocs carregats de tensió i estranyesa. Aquesta referència m’ha ajudat a reforçar el paper del passadís dins del projecte.

També he investigat el treball de Gregor Schneider, que intervé espais arquitectònics existents per alterar la percepció del visitant. Això m’ha portat a prioritzar projeccions, llum i so directament sobre l’espai real en lloc d’utilitzar la realitat virtual.

També estic valorant quina és la millor manera de transmetre la proposta final. Actualment estic considerant presentar-la en format vídeo, ja que em permetria mostrar amb més claredat l’experiència completa del visitant, amb el recorregut, els canvis d’ambientació, les projeccions i la relació entre els diferents espais.

Aquest format podria ajudar a comunicar millor l’atmosfera de la instal·lació i la dimensió temporal de l’experiència, aspectes que són fonamentals dins del projecte.

 

Lliurament de l'activitat PR

Debat

No hi ha comentaris.

Procés de treball

Guillem Alfonso-Kuban Alocen
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Procés de treball

Procés de treball

Guillem Alfonso-Kuban Alocen
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Procés de treball
Durant aquests dies he continuat desenvolupant la proposta d’instal·lació situada en un hotel. A partir dels comentaris rebuts, he replantejat l’escala inicial…
Durant aquests dies he continuat desenvolupant la proposta d’instal·lació situada en un hotel. A partir dels comentaris rebuts, he…

Durant aquests dies he continuat desenvolupant la proposta d’instal·lació situada en un hotel. A partir dels comentaris rebuts, he replantejat l’escala inicial del projecte, ja que la primera idea contemplava intervenir diverses zones de l’hotel i això dificultava controlar adequadament les relacions entre els elements que voldria posar insitu.

Després de revisar la proposta, he decidit concentrar la intervenció en un passadís i una única habitació. Aquesta decisió crec que permet treballar amb més precisió la relació entre espai i el recorregut .

  


Imatges del passadís i habitació

També he començat a definir els elements concrets de la instal·lació. La proposta ja no la basaré en realitat virtual, sinó en projeccions animades, il·luminació ambiental i so. Sé que será una mica més de feina peró valdrá la pena.

L’objectiu és generar la sensació de presències temporals a través de rastres i alteracions subtils de l’espai.

En aquesta fase he elaborat he demanat el plànol de distribució de les habitacions i la planta del hotel per poder començar el primer storyboard del recorregut del visitant, que m’ajuden a visualitzar millor el funcionament de la instal·lació i a concretar les accions que es produiran en cada espai.

Els pròxims dies continuaré desenvolupant els referents artístics i la justificació conceptual de la proposta.

Lliurament de l'activitat PR

Debat1

  1. Victor Masferrer Anglada
    Visibilitat: Públic

    Hola, Guillem,
    molt inquietants, aquestes fotos del passadís. En la línia de David Lynch o Stanley Kubrick.

    Et diria fins i tot de concentrar-te en el passadís, però potser trobes una bona connexió entre passadís i habitació. Respecte a les projeccions, penso que sí, que treballar directament a l’espai, et pot donar bons resultats.

    Ànims en la recta final!

     

     

Proposta de treball final

Guillem Alfonso-Kuban Alocen
Visibilitat: Públic - - 3 comentaris a Proposta de treball final

Proposta de treball final

Guillem Alfonso-Kuban Alocen
Visibilitat: Públic - - 3 comentaris a Proposta de treball final
Aquesta proposta d’instal·lació es desenvolupa en un hotel real i entén aquest espai com un sistema de circulació i desaparició de presències temporals. L’hotel no actua com a contenidor neutre, sinó com un dispositiu que registra i alhora esborra les identitats dels seus usuaris. La intervenció combina alteracions subtils de l’espai físic (recepció, passadissos, habitacions i terrassa) amb una capa de realitat virtual que modifica la percepció del recorregut. El visitant, equipat amb un casc VR, experimenta una doble lectura…
Aquesta proposta d’instal·lació es desenvolupa en un hotel real i entén aquest espai com un sistema de circulació i…

Aquesta proposta d’instal·lació es desenvolupa en un hotel real i entén aquest espai com un sistema de circulació i desaparició de presències temporals. L’hotel no actua com a contenidor neutre, sinó com un dispositiu que registra i alhora esborra les identitats dels seus usuaris.

La intervenció combina alteracions subtils de l’espai físic (recepció, passadissos, habitacions i terrassa) amb una capa de realitat virtual que modifica la percepció del recorregut. El visitant, equipat amb un casc VR, experimenta una doble lectura de l’espai: el que veu físicament i una reinterpretació virtual del mateix entorn, on apareixen rastres d’altres presències o versions desplaçades del lloc.

Aquesta tensió entre el real i el virtual activa una experiència immersiva i temporal, on convertirem el recorregut en narrativa. Volem fer l’experiencia ben documentada com sera dins del casc i que es el que estrobaria en els espais que seleccionem.
El projecte treballa amb especificitat (hotel com a context real), immersió (doble percepció sensorial), temps i narrativa (seqüència d’entrada, recorregut i sortida) i participació (l’obra només existeix quan el cos la recorre).

Lliurament de l'activitat PR

Debat3

  1. Victor Masferrer Anglada
    Visibilitat: Públic

    Hola, Guillem,
    seria interessant començar a pensar quines alteracions, quines reinterpretacions, quines presències… Per poder comentar, caldria concretar.

    En tot cas, tot i que estiguis treballant amb VR, no perdis de vista els punts cardinals:

    – Disposar amb intenció.
Dut a la seva màxima expressió, ens indica que la instal·lació ha de ser extremadament sensible a la configuració espacial, a la ubicació dels diferents elements, als ambients, a les percepcions sensorials en conjunt, als recorreguts, als temps, etc.
*

    . S’hauran de fer proves a l’espai, estar-hi, pensar-lo…

     

    Potser intervenir en tot l’hotel és massa. Es podria centrar la intervenció en una habitació, en un passadís… Hi ha grans pel·lícules que succeeixen a hotels, una opció relativament senzilla podria ser fer “picades d’ull” a la història del cinema…

    – El gest de fundar una relació entre tot el que es mostra. Dut a la seva màxima expressió, comporta pensar en tot el que se situa en l’espai expositiu com a part d’un conjunt funcional, els diferents elements en diàleg entre si i amb l’espai, en una relació que no preexistia a la instal·lació.
*Tot el que és present a l’espai serà susceptible o entrarà a formar part del conjunt. Tot pot ser significatiu. La instal·lació mateixa determina el que inclou i el que exclou. S’ha d’anar, per tant, amb molta cura i atenció a les noves relacions que hi establim perquè, efectivament, entrin en diàleg amb l’espai. 

S’hauran de provar coses i integrar processos. La guia d’observació de l’espai us pot ajudar a acabar de decidir.

    Però centrar la intervenció-recorregut en un indret determinat de l’hotel, a banda de més assequible, pot tenir més sentit, en tant que es podrà acotar i tenir més control sobre els elements que apareguin.

    – El gest d’intensificar l’experiència directa de l’obra, el seu “aquí i ara”. Dut a la seva màxima expressió, comporta que l’experiència de la instal·lació és particularment insubstituïble com a vivència. Les instal·lacions, a diferència d’altres tipus de formats com una pintura o una escultura, acostumen a tenir un temps de vida més curt. Es poden documentar, però l’aspecte fonamental d’una instal·lació, l’experiencial, no pot capturar-se pròpiament.

    Aquí la VR juga molt a favor

     

    -Referents. Pensar en referents que guiïn la proposta pot ajudar a decidir i orientar-la.

    Quedo a la teva disposició i continuem en contacte en pròximes entregues.

    1. Guillem Alfonso-Kuban Alocen
      Visibilitat: Públic

      Hola Victor,

      Creus que la proposta guanyaria força si la realitat virtual es substituís per projeccions afegint el so dins de l’espai mateix?

      Em preocupa que el casc VR pugui reduir la relació directa amb l’habitació real, que és precisament un dels aspectes que voldria treballar amb la instal·lació.

      Guillem A.

  2. Marta Pino Pañero
    Visibilitat: Públic

    Hola Guillem!

    La teva proposta és fascinant, la trobo molt potent. El fet de veure l’hotel no com un escenari, sinó com una mena de dispositiu que pot registrar o esborrar identitats temporals és una molt bona idea per poder integrar la immersió, l’especificitat, el temps i la participació.

    El repte aquí crec que és creuar l’espai físic real amb el casc de VR. No en sé gaire del tema, per això també em resulta fascinant… Aquí el vídeo de fons haurà de coincidir exactament amb l’arquitectura real per a que l’espectador no ensopegui o perdi l’equilibri, imagino. Hi haurà algun software especial o faras servir un vídeo 360º del propi espai superposant-hi presències?

    D’altre banda em crea curiositat saber quines alteracions en l’espai físic real es trobarà l’espectador quan es tregui el casc. Això pot ser un objecte desplaçat, una olor, un canvi de llum…?

    Ha de ser una experiència molt emocionant! Tinc ganes de veure com es viurà l’experiència dins del casc. Ànims.

Emergència de la forma

Guillem Alfonso-Kuban Alocen
Visibilitat: Públic - - comentari el Emergència de la forma

Emergència de la forma

Guillem Alfonso-Kuban Alocen
Visibilitat: Públic - - comentari el Emergència de la forma
Espirals He escollit la forma de l’espiral perquè és una de les estructures més recurrents tant en la natura com en el…
Espirals He escollit la forma de l’espiral perquè és una de les estructures més recurrents tant en la natura…

Espirals

He escollit la forma de l’espiral perquè és una de les estructures més recurrents tant en la natura com en el món cultural, i perquè concentra múltiples significats: creixement, transformació, continuïtat i energia en moviment. A més, és una forma que personalment m’interessa molt des que vaig connectar-hi a través de l’argument de la sèrie Westworld, que ha estat una de les narratives que més m’ha fet obrir els ulls. En aquesta sèrie, l’espiral es presenta com un símbol d’evolució i recorregut interior, cosa que reforça encara més la seva potència conceptual.

Món Natural/Viu

L ’espiral apareix com una solució eficient i recurrent vinculada a processos de creixement i organització. La podem observar, per exemple, en:

  • El creixement de plantes (com el gira-sol o els cargols vegetals)

Aquestes formes no són arbitràries, sinó que responen a patrons de regularitat i economia: l’espiral permet empaquetar matèria o energia de manera eficient, mostrant un equilibri entre expansió i concentració.

Món antròpic, cultural o artístic

En el món humà, l’espiral ha estat reinterpretada tant funcionalment com simbòlicament:

  • Arquitectura: escales de cargol que optimitzen l’espai
  • Tecnologia: cargols, molles i sistemes helicoïdals que transmeten força
  • Art: obres com Spiral Jetty de Robert Smithson, on la forma connecta paisatge i percepció
  • Cultura simbòlica: motius espirals en objectes prehistòrics o rituals
  • Argument de la sèrie West World ( El laberint per trobar-se a un mateix)

Aquí, l’espiral no només és funcional, sinó també metafòrica, associada a idees de cicle, evolució, viatge interior o renovació.

Conclusions

També m’interessa l’espiral pel seu significat més personal i simbòlic. A la sèrie Westworld, l’espiral representa un camí cap a l’autoconeixement, un recorregut que no és lineal sinó ple de repeticions, errors i descobertes. No es tracta d’avançar en línia recta, sinó d’anar tornant sobre un mateix, però cada cop amb una mica més de consciència.

Aquesta idea em connecta amb el desenvolupament personal: trobar-se a un mateix no és un punt d’arribada clar, sinó un procés continu. Igual que l’espiral, és un moviment que pot semblar que gira en cercle, però en realitat avança. Per això m’interessa treballar amb aquesta forma, perquè pot expressar aquest viatge interior i relacionar-lo amb el paisatge i amb l’experiència física de l’espai.

Lliurament de l'activitat R3

Debat

No hi ha comentaris.

Habitació Pròpia

Guillem Alfonso-Kuban Alocen
Visibilitat: Públic - - comentari el Habitació Pròpia

Habitació Pròpia

Guillem Alfonso-Kuban Alocen
Visibilitat: Públic - - comentari el Habitació Pròpia
Lliurament de l'activitat R2 …
Lliurament de l'activitat R2 …
Lliurament de l'activitat R2

Debat

No hi ha comentaris.

Habitació Propia – Propostes

Guillem Alfonso-Kuban Alocen
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a Habitació Propia – Propostes

Habitació Propia – Propostes

Guillem Alfonso-Kuban Alocen
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a Habitació Propia – Propostes
Estratègia3. El cos i la seva empremta enl’espai Degut a la feina em passo moltes hores als hotels i s’em van acudir…
Estratègia3. El cos i la seva empremta enl’espai Degut a la feina em passo moltes hores als hotels i…

Estratègia3. El cos i la seva empremta enl’espai

Degut a la feina em passo moltes hores als hotels i s’em van acudir alguns conceptes que sería interessants investigar per veure on poden arribar .

Proposta 1 – Esmorzar absent

Una taula parada. Però en lloc de menjar-m’ho, faig el contorn de on estarien els meus braços i el meu pit usant els cereals trossejats i les salsitxes com si fossin dits. És com el que feia l’Ana Mendieta a la terra, però amb el bufet lliure. El meu cos ja no hi és, però el greix de la salsitxa i la taca del cafè marquen que algú va estar viu assegut allà. També es podria jugar amb el contorn de una persona absent dins del esmorzar on les bruticis fossin el contorn. Una petjada biologica i també social.

Proposta 2 – Hotel Infinit

Una columna feta amb totes les targetes de l’hotel (les magnètiques) i els bolis de propaganda. Vull intentar que les targetes s’aguantin entre elles fent una estructura possible .La targeta és la “clau” que em deixa entrar a l’espai. Si les junto totes, és com sumar tots els cossos que han passat per l’habitació 302. És una empremta administrativa total.

 

Proposta 3Estrat de la pausa

Una pila de gots de cafè de cartró usats. Faré una pasta amb el cafè, l’ou (que fa de pega) i les galetes triturades per arrebossar els gots. La idea: Cada got té la marca dels meus llavis o dels meus dits. Si els apilo, sembla una columna vertebral o una resta arqueològica. És l’empremta del vici i del cansament del viatger.

Lliurament de l'activitat R2

Debat2

  1. Rosa Blanca Castell Marcos
    Visibilitat: Públic

    Hola Guillem!

    M’ha semblat molt representativa del cos prostètic la columna de targetes d’hotel.

    És un acúmul d’accions d’obrir noves portes i en definitiva, noves vivències.

    La columna aporta la sensació d’angoixa que genera tant de canvi.

    Endavant!!

  2. Victor Masferrer Anglada
    Visibilitat: Públic

    Hola, Guillem,
    pensa en els objectius del repte:

    – Fer servir el cos com un espai d’investigació artística i comprendre les seves possibilitats expressives (sigui com a totalitat, sigui com a fragment). La primera proposta pot estar bé, però s’hauria de desenvolupar. El lloc d’activació públic pot ser molt interessant, però tampoc cal un conflicte laboral! L’hotel com a espai de treball té molt de potencial. Potser pots pensar en quelcom més subtil, que tinguis més a l’abast, que puguis realitzar en el teu dia a dia de feina sense massa interferències.  Els rastres que deixen els clients, per exemple, ja et dona tot un camp d’investigació que pot ser molt interessant.

    – Entendre i aprofundir en com l’espai sempre està dins d’un marc cultural que es produeix socialment i políticament i com el cos pot ser mitjà d’expressió i creador de significats amb relació a aquest espai. És a dir “comprendre el cos com a activador de l’escultura, en un espai concret”.

    L’hotel com a espai d’acció ja et dona un camp conceptual molt potent. Un hotel és un “no lloc”, seguint a l’antropòleg Marc Augé: és un espai de trànsit, sovint intercanviable (sobretot si pensem en una cadena d’hotels), anònim i uniforme (no es donen relacions en profunditat, les persones com a clients o números d’habitació…), sense identitat històrica i eminentment de consum.  Com ho podem reflectir, revertir  o potenciar des del camp en què estem immersos? Des del cos, més que des dels objectes?  Quines accions o intervencions poden condicionar l’espai i deixar-se condicionar per ell?

    – Construcció de peces tridimensionals, sigui en la seva dimensió formal o conceptual. Hauràs d’adaptar-te també al temps que tens. No tenen per què ser peces complexes, cal “acoblar” bé amb l’espai i amb la conceptualització.

    Ànims amb el projecte i quedo a la teva disposició.

Repte 1 L’Aspirant

Guillem Alfonso-Kuban Alocen
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Repte 1 L’Aspirant

Repte 1 L’Aspirant

Guillem Alfonso-Kuban Alocen
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Repte 1 L’Aspirant
Lliurament de l'activitat R1 …
Lliurament de l'activitat R1 …

Lliurament de l'activitat R1

Debat1

Objecte- Filferro

Guillem Alfonso-Kuban Alocen
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Objecte- Filferro

Objecte- Filferro

Guillem Alfonso-Kuban Alocen
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Objecte- Filferro
L’objecte que he escollit és el filferro. Tinc records del que feia el meu avi al poble. Abans de recollir les eines…
L’objecte que he escollit és el filferro. Tinc records del que feia el meu avi al poble. Abans de…

L’objecte que he escollit és el filferro.

Tinc records del que feia el meu avi al poble.

Abans de recollir les eines del que li deia el seu “kabuff” sempre les deixava com noves abans de posarles a lloc amb una paciencia molt calmada més aviat analítica del que feia.

El filferro no és només un material; és el “comodí” de la vella escola que ho lligava tot quan no hi havia peces de recanvi.

Un mànec d’una vella cisalla que ballava quedava immòbil amb unes quantes voltes ben donades, una molla perduda se substituïa per un espiral fet a mà.

Bons records, trobo que és un bon inici de projecte.

Debat avaluable R1. Lliurament de l'activitat R1

Debat1

  1. Victor Masferrer Anglada
    Visibilitat: Públic

    Hola, Guillem,

    més que un objecte. el filferro és un material, no? En tot cas, l’objecte pot ser el rotllo de filferro. O un filferro concret (un que has trobat, per exemple). Ha de ser un objecte que puguis obtenir, que puguis fotografiar i “repensar” amb el teu aspirant.

    Recorda el que busquem amb l’estratègia:

    Una primera mirada en la que s’apreciï que L’aspirant és convincent, aconsegueix semblar allò que imita (Estratègia 1) o reté tot el necessari perquè el seguim identificant tot i l’alteració (Estratègia 2).

    ● i una segona mirada en la que es descobreixi que rere d’aquesta aparença inicial o superficial s’ha produït una alteració conceptual i física.
    Donar-li algunes voltes per trobar un material i una tècnica que et permetin experimentar, d’una banda, i filar conceptes per tal d’anar “a favor de tots els significats associats a l’objecte o bé anar-hi  “en contra”. En ambdós casos hem de poder traslladar/desplaçar significats, potenciant-los o pertorbant-los en qualque mode.

    Continuem en contacte pels diferents canals. Salutacions.