Espirals
He escollit la forma de l’espiral perquè és una de les estructures més recurrents tant en la natura com en el món cultural, i perquè concentra múltiples significats: creixement, transformació, continuïtat i energia en moviment. A més, és una forma que personalment m’interessa molt des que vaig connectar-hi a través de l’argument de la sèrie Westworld, que ha estat una de les narratives que més m’ha fet obrir els ulls. En aquesta sèrie, l’espiral es presenta com un símbol d’evolució i recorregut interior, cosa que reforça encara més la seva potència conceptual.
Món Natural/Viu
L ’espiral apareix com una solució eficient i recurrent vinculada a processos de creixement i organització. La podem observar, per exemple, en:
- El creixement de plantes (com el gira-sol o els cargols vegetals)
Aquestes formes no són arbitràries, sinó que responen a patrons de regularitat i economia: l’espiral permet empaquetar matèria o energia de manera eficient, mostrant un equilibri entre expansió i concentració.
Món antròpic, cultural o artístic
En el món humà, l’espiral ha estat reinterpretada tant funcionalment com simbòlicament:
Arquitectura: escales de cargol que optimitzen l’espai- Tecnologia: cargols, molles i sistemes helicoïdals que transmeten força
- Art: obres com Spiral Jetty de Robert Smithson, on la forma connecta paisatge i percepció
- Cultura simbòlica: motius espirals en objectes prehistòrics o rituals
- Argument de la sèrie West World ( El laberint per trobar-se a un mateix)
Aquí, l’espiral no només és funcional, sinó també metafòrica, associada a idees de cicle, evolució, viatge interior o renovació.
Conclusions
També m’interessa l’espiral pel seu significat més personal i simbòlic. A la sèrie Westworld, l’espiral representa un camí cap a l’autoconeixement, un recorregut que no és lineal sinó ple de repeticions, errors i descobertes. No es tracta d’avançar en línia recta, sinó d’anar tornant sobre un mateix, però cada cop amb una mica més de consciència.
Aquesta idea em connecta amb el desenvolupament personal: trobar-se a un mateix no és un punt d’arribada clar, sinó un procés continu. Igual que l’espiral, és un moviment que pot semblar que gira en cercle, però en realitat avança. Per això m’interessa treballar amb aquesta forma, perquè pot expressar aquest viatge interior i relacionar-lo amb el paisatge i amb l’experiència física de l’espai.
Debat0el Emergència de la forma
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Guillem!
M’ha semblat molt representativa del cos prostètic la columna de targetes d’hotel.
És un acúmul d’accions d’obrir noves portes i en definitiva, noves vivències.
La columna aporta la sensació d’angoixa que genera tant de canvi.
Endavant!!
Hola, Guillem,
pensa en els objectius del repte:
– Fer servir el cos com un espai d’investigació artística i comprendre les seves possibilitats expressives (sigui com a totalitat, sigui com a fragment). La primera proposta pot estar bé, però s’hauria de desenvolupar. El lloc d’activació públic pot ser molt interessant, però tampoc cal un conflicte laboral! L’hotel com a espai de treball té molt de potencial. Potser pots pensar en quelcom més subtil, que tinguis més a l’abast, que puguis realitzar en el teu dia a dia de feina sense massa interferències. Els rastres que deixen els clients, per exemple, ja et dona tot un camp d’investigació que pot ser molt interessant.
– Entendre i aprofundir en com l’espai sempre està dins d’un marc cultural que es produeix socialment i políticament i com el cos pot ser mitjà d’expressió i creador de significats amb relació a aquest espai. És a dir “comprendre el cos com a activador de l’escultura, en un espai concret”.
L’hotel com a espai d’acció ja et dona un camp conceptual molt potent. Un hotel és un “no lloc”, seguint a l’antropòleg Marc Augé: és un espai de trànsit, sovint intercanviable (sobretot si pensem en una cadena d’hotels), anònim i uniforme (no es donen relacions en profunditat, les persones com a clients o números d’habitació…), sense identitat històrica i eminentment de consum. Com ho podem reflectir, revertir o potenciar des del camp en què estem immersos? Des del cos, més que des dels objectes? Quines accions o intervencions poden condicionar l’espai i deixar-se condicionar per ell?
– Construcció de peces tridimensionals, sigui en la seva dimensió formal o conceptual. Hauràs d’adaptar-te també al temps que tens. No tenen per què ser peces complexes, cal “acoblar” bé amb l’espai i amb la conceptualització.
Ànims amb el projecte i quedo a la teva disposició.