CAN BUSQUET

Si encara no tinc clara la intervenció, sí que sé què vull treballar en aquest espai, a 10 minuts de casa meva.

La petita cascada, comunament anomenada Can Busquet en referència a la Masia del segle XVII, inventariada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Pel barri és més coneguda pel típic passeig/pícnic dels diumenges amb nens. I en veritat és una sort tenir aquest petit “gorg” tan a prop de casa, sobretot en els dies més calorosos.

Vaig fer vàries tardes a prop aquests últims dies, intentant veure quines propostes podien ser interessants, però de moment només puc compartir apunts visuals i una cartografia bastant incerta. Veiem la proximitat amb els tres pobles: La Floresta al mig, Valldoreix a dalt i Les planes més avall.

Aquest es un mapa fet amb técnica de pochoir.

M’agradaría tornar-ho a fer a una escala més petita en la zona de la intervenció.

De moment, tinc un petit esbós a l’aquarel·la que tornaré a fer per l’entrega final, ja que les mides son masses petites per aquesta técnica.

Primer de tot, vaig començar a fer un inventari (però això ja crec que és un projecte d’anys, de tota la vegetació del voltant) aquí en compartiré només unes quantes)

Plantes de sol : (Els dibuixos són encara “Maladroit”, els vaig fer amb pressa) Són les que estan en el camí cap a can bosquet. Trobo el nom llatí i el nom vulgar, com soc francocatalana, m’agrada tenir el nom en els dos idiomes.

Plantes humides: Aquestes son les repertoriades en el mateix lloc.

Asplenium adiantum-nigrum ( Falguera negre/Fougère noire)

Crataegus monogyna: Lobélie de Dortmann

El corrent, l’estancament, la podridura i els efectes de l’aigua:

Potser això és el que més em va sorprendre d’aquest lloc. Després d’uns quants anys de sequera però un hivern plujós, em vaig preguntar sobre els efectes de l’aigua i la seva absència.

Com alteren els corrents, però també què passa quan es redueixen.

La seva presència és evident en els sons dels corrents, els colors de la vegetació i les pedres, els bolets que apareixen i la seva corrosió de la fusta. En certa manera, es podria dir que l’aigua esculpeix el seu entorn.

De moment, no està gaire clar, però aquesta vegada cal aclarir-ho.