Cartografía
CAN BUSQUET
Si encara no tinc clara la intervenció, sí que sé què vull treballar en aquest espai, a 10 minuts de casa meva.
La petita cascada, comunament anomenada Can Busquet en referència a la Masia del segle XVII, inventariada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Pel barri és més coneguda pel típic passeig/pícnic dels diumenges amb nens. I en veritat és una sort tenir aquest petit “gorg” tan a prop de casa, sobretot en els dies més calorosos.
Vaig fer vàries tardes a prop aquests últims dies, intentant veure quines propostes podien ser interessants, però de moment només puc compartir apunts visuals i una cartografia bastant incerta. Veiem la proximitat amb els tres pobles: La Floresta al mig, Valldoreix a dalt i Les planes més avall.
Aquest es un mapa fet amb técnica de pochoir.
M’agradaría tornar-ho a fer a una escala més petita en la zona de la intervenció.
De moment, tinc un petit esbós a l’aquarel·la que tornaré a fer per l’entrega final, ja que les mides son masses petites per aquesta técnica.
Primer de tot, vaig començar a fer un inventari (però això ja crec que és un projecte d’anys, de tota la vegetació del voltant) aquí en compartiré només unes quantes)
Plantes de sol : (Els dibuixos són encara “Maladroit”, els vaig fer amb pressa) Són les que estan en el camí cap a can bosquet. Trobo el nom llatí i el nom vulgar, com soc francocatalana, m’agrada tenir el nom en els dos idiomes.
Plantes humides: Aquestes son les repertoriades en el mateix lloc.
Asplenium adiantum-nigrum ( Falguera negre/Fougère noire)
Crataegus monogyna: Lobélie de Dortmann
El corrent, l’estancament, la podridura i els efectes de l’aigua:
Potser això és el que més em va sorprendre d’aquest lloc. Després d’uns quants anys de sequera però un hivern plujós, em vaig preguntar sobre els efectes de l’aigua i la seva absència.
Com alteren els corrents, però també què passa quan es redueixen.
La seva presència és evident en els sons dels corrents, els colors de la vegetació i les pedres, els bolets que apareixen i la seva corrosió de la fusta. En certa manera, es podria dir que l’aigua esculpeix el seu entorn.
De moment, no està gaire clar, però aquesta vegada cal aclarir-ho.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Sara:
A veure si et puc ajudar…
Jo he escollit un espai similar, amb molta aigua i molta vegetació i una gran varietat de sons: des del so de l’aigua fins al cant dels ocells.
Una opció seria jugar amb els sons i fer diverses gravacions que et permetin crear una mena de podcast que situi l’oient a l’indret.
Una altra opció seria centrar-se en exemples de l’acció de l’aigua sobre l’entorn (quines coses concretes ha esculpit l’aigua a llarg del temps). Potser gràcies a unes petites intervencions que puguis fer tu podries provocar que l’aigua esculpís algunes coses diferents.
A partir de les imatges de la cartografia penso que val la pena que juguis amb el moviment de l’aigua.
No sé si el meu comentari et pot ajudar.
Salutacions.
Antoni
Hola, Sara,
l’aigua té una presència vital importantíssima a molts nivells, així com una càrrega simbòlica molt forta. Pensa en la importància d’activar la peça al lloc i, al llarg del procés, en les preguntes subjacents: què és i com “construïm” el paisatge?, com interacciona el marc cultural amb la natura?, com el podem interrogar?
No té per què ser quelcom formalment complex. Estar en el lloc, fer proves, jugar amb els materials que trobes… i ancorar-te en referents, et pot donar pistes sobre possibles intervencions.
Molts ànims amb el desenvolupament del Repte. Quedo a la teva disposició i anem comentant si necessites. Salutacions.