CAN BUSQUET
Si encara no tinc clara la intervenció, sí que sé què vull treballar en aquest espai, a 10 minuts de casa meva.
La petita cascada, comunament anomenada Can Busquet en referència a la Masia del segle XVII, inventariada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Pel barri és més coneguda pel típic passeig/pícnic dels diumenges amb nens. I en veritat és una sort tenir aquest petit “gorg” tan a prop de casa, sobretot en els dies més calorosos.
Vaig fer vàries tardes a prop aquests últims dies, intentant veure quines propostes podien ser interessants, però de moment només puc compartir apunts visuals i una cartografia bastant incerta. Veiem la proximitat amb els tres pobles: La Floresta al mig, Valldoreix a dalt i Les planes més avall.
Aquest es un mapa fet amb técnica de pochoir.
M’agradaría tornar-ho a fer a una escala més petita en la zona de la intervenció.
De moment, tinc un petit esbós a l’aquarel·la que tornaré a fer per l’entrega final, ja que les mides son masses petites per aquesta técnica.
Primer de tot, vaig començar a fer un inventari (però això ja crec que és un projecte d’anys, de tota la vegetació del voltant) aquí en compartiré només unes quantes)
Plantes de sol : (Els dibuixos són encara “Maladroit”, els vaig fer amb pressa) Són les que estan en el camí cap a can bosquet. Trobo el nom llatí i el nom vulgar, com soc francocatalana, m’agrada tenir el nom en els dos idiomes.
Plantes humides: Aquestes son les repertoriades en el mateix lloc.
Asplenium adiantum-nigrum ( Falguera negre/Fougère noire)
Crataegus monogyna: Lobélie de Dortmann
El corrent, l’estancament, la podridura i els efectes de l’aigua:
Potser això és el que més em va sorprendre d’aquest lloc. Després d’uns quants anys de sequera però un hivern plujós, em vaig preguntar sobre els efectes de l’aigua i la seva absència.
Com alteren els corrents, però també què passa quan es redueixen.
La seva presència és evident en els sons dels corrents, els colors de la vegetació i les pedres, els bolets que apareixen i la seva corrosió de la fusta. En certa manera, es podria dir que l’aigua esculpeix el seu entorn.
De moment, no està gaire clar, però aquesta vegada cal aclarir-ho.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Sara,
M’agrada molt la direcció que estàs plantejant amb la idea de l’empremta i la presència del cos a través de la seva absència. Trobo especialment interessant aquesta idea de fer visible allò que ja no hi és, i com l’espai pot funcionar com a rastre o memòria del cos.
Crec que les dues línies que proposes són potents, però potser la part d’identitat i control (a partir de l’empremta com a sistema d’organització) et pot donar més joc a nivell conceptual i també més claredat a l’hora de materialitzar la peça. La referència a Herschel em sembla molt encertada en aquest sentit, perquè introdueix una dimensió política que enriqueix molt la proposta.
També m’interessa la idea de “pes de la identitat”, perquè pot connectar molt bé amb el cos encara que no estigui present físicament, i pot ajudar a fer més tangible aquesta empremta.
Potser l’únic que et diria és intentar concretar una mica més com es traduirà això en un objecte o instal·lació, perquè ara la part conceptual està molt ben plantejada però la materialització encara queda una mica oberta.
En general, crec que és una proposta molt potent i amb molt recorregut.
Hola, Sara,
sí, a idea del “pes de la identitat” amb el que estàs proposant és interessant i li pots donar molt bona direcció. Pensa també en l’objectiu d’investigació amb el cos i d’investigació material. Pensa en les possibilitats que t’ofereix cada una d’aquestes línies i com les vols “activar” o situar-les, perquè el projecte agafi coherència de conjunt. . Girar i profunditzar en la idea de pes i d’identitat et pot portar a relacions interessants. Es podrien connectar les dues propostes? Com podries reproduir aquestes línies o donar-los-hi pes? Com podríem lligar això amb un espai concret?
Quedo a la teva disposició i anem comentant si necessites. Salutacions.
Hola, Sara estic amb Aina quan parla de la necessitat de concreció, m’ha vingut al cap la quantitat d’empremtes que deixem dels nostres cossos als hospitals, potser en un lloc on podries trobar molt de material també, la part conceptual, per altra banda, em sembla interessant i ben dirigida.