Estrategia 3 El cos i la seva empremta
Sí encara no estic segur de com materialitzar-lo o tinc vàries idees per concretar-ho, estic molt segura d’agafar aquesta estratègia de l’empremta.
Em sembla molt interessant, la memòria que deixa el cos a l’espai i l’emergència poètica que genera la seva absència. La nostra identitat o presencia que queda com un traç en el temps fràgil i que fa aparèixer l’invisible en el que és visible.
Penso en dues direccions:
Primer la de la memòria del cos desaparegut, com poden ser les empremtes en les cavernes de o els “moulage” fets a partir dels cossos petrificats de Pompeia. Però també alguns exvots fets a partir del cos mateix.
D’una altra banda, la identitat em sembla molt interessant i potser més factible al nivell de producció per aquest pack.
El Britànic, William James Herschel, va ser uns dels primers a utilitzar l’empremta en el colonialisme anglès a La India per a firmar contracte. Una manera d’organitzar i controla la població. Aquesta pista d’identitat / control em sembla interessant.
Al nivell més contemporani, em sembla molt interessant l’artista Richard Long i el seu cercle de mans exposat a Nova York.
Començo les proves pensant en una associació “El pes de la identitat”
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Sara,
M’agrada molt la direcció que estàs plantejant amb la idea de l’empremta i la presència del cos a través de la seva absència. Trobo especialment interessant aquesta idea de fer visible allò que ja no hi és, i com l’espai pot funcionar com a rastre o memòria del cos.
Crec que les dues línies que proposes són potents, però potser la part d’identitat i control (a partir de l’empremta com a sistema d’organització) et pot donar més joc a nivell conceptual i també més claredat a l’hora de materialitzar la peça. La referència a Herschel em sembla molt encertada en aquest sentit, perquè introdueix una dimensió política que enriqueix molt la proposta.
També m’interessa la idea de “pes de la identitat”, perquè pot connectar molt bé amb el cos encara que no estigui present físicament, i pot ajudar a fer més tangible aquesta empremta.
Potser l’únic que et diria és intentar concretar una mica més com es traduirà això en un objecte o instal·lació, perquè ara la part conceptual està molt ben plantejada però la materialització encara queda una mica oberta.
En general, crec que és una proposta molt potent i amb molt recorregut.
Hola, Sara,
sí, a idea del “pes de la identitat” amb el que estàs proposant és interessant i li pots donar molt bona direcció. Pensa també en l’objectiu d’investigació amb el cos i d’investigació material. Pensa en les possibilitats que t’ofereix cada una d’aquestes línies i com les vols “activar” o situar-les, perquè el projecte agafi coherència de conjunt. . Girar i profunditzar en la idea de pes i d’identitat et pot portar a relacions interessants. Es podrien connectar les dues propostes? Com podries reproduir aquestes línies o donar-los-hi pes? Com podríem lligar això amb un espai concret?
Quedo a la teva disposició i anem comentant si necessites. Salutacions.
Hola, Sara estic amb Aina quan parla de la necessitat de concreció, m’ha vingut al cap la quantitat d’empremtes que deixem dels nostres cossos als hospitals, potser en un lloc on podries trobar molt de material també, la part conceptual, per altra banda, em sembla interessant i ben dirigida.