
He triat els xiclets perquè son banals i provoquen rebuig. El xiclet mastegat ens provoca repulsió quan ens els trobem enganxats al terra, una barana o sota una cadira perquè ens remet a la intimitat aliena, a la saliva d’algú altre.
També penso en la seva forma (un cop mastegada) semblant a unes vísceres a una forma orgànica creada per les dents de forma involuntària, és un rastre propi, com una petjada.
ESCULTURA INVOLUNTÀRIA:
El xiclet és el resultat d’una acció mecànica i subconscient (mastegar). M’interessa com un element industrial i geomètric es converteix en una forma orgànica a través del cos.
Treballar amb un objecte que tothom coneix però ningú vol mirar. És un residu que conserva la “petjada” de la boca, de les paraules, de la veu. Un límit, entre el jo i l’exterior, la deixalla.
REPTE DE LA MIMESI:
Triar un objecte tan petit i aparentment insignificant em permet centrar-me en el detall i en com la repetició (la sèrie) pot transformar una deixalla en un conjunt escultòric amb entitat pròpia.
DESCRIPCIÓ DE L’OBJECTE
Morfologia: El xiclet mastegat és una massa amorfa, irregular i asimètrica. Presenta una topografia complexa de plecs, buits i textures poroses, resultat de la pressió dental, la cavitat bucal i llengua. L’objecte deixa de ser anònim per esdevenir el testimoni d’una experiència humana invisible.
Cromatisme i tacte: Originàriament té colors artificials i lluminosos que, amb l’ús, es tornen opacs. El seu estat natural és viscós i elàstic, una propietat que el fa enganxós i per tant, invasiu.
Simbolisme: Descric l’objecte com un cadàver d’un moment de consum; una resta d’ADN encapsulada en una matèria sintètica que trigarà anys en degradar-se.
QUAN, COM I PERQUÈ?
Objecte de transició: El xiclet és un objecte dissenyat per no ser empassat ni conservat. La seva única funció és ser destruir i descartat. És el paradigma de l’obsolescència immediata.
Oralitat i desig: L’usem per calmar l’ansietat, per plaer momentani o per convensió social, com el mal alè. És un objecte que “enganya” el cos: masteguemi no mengem.
L’aspirant ha de ser el més fidel possible, reproduint les marques de les dents i la llengua. La cera, per la seva transparència i plasticitat, pot ser un material que m’ajudi a evocar que l’objecte perd el seu significat de deixalla, resta, brossa.. per a arribar a observar-ho com un objecte sagrat, delicat, com les espelmes. Com si es tractes d’unes joies. La cera seria l’antítesi del material xiclós elàstic i sintètic, perquè es natural, delicada (tot i la seva plasticitat quan s’escalfa) i es trenca.
Mantindria la escala real perquè m’agradaria que es veiessin com fòssils o joies.
#mimesi #materialitat #ductilitat #resignificació #troballa #brossa #quotidià #abjecte #translucidesa #fossilització #rastre #empremta #desplaçament #residu #estetització del fàstic #memòria #oralitat
Hola Sara,
M’agrada molt la direcció que estàs plantejant amb la idea de l’empremta i la presència del cos a través de la seva absència. Trobo especialment interessant aquesta idea de fer visible allò que ja no hi és, i com l’espai pot funcionar com a rastre o memòria del cos.
Crec que les dues línies que proposes són potents, però potser la part d’identitat i control (a partir de l’empremta com a sistema d’organització) et pot donar més joc a nivell conceptual i també més claredat a l’hora de materialitzar la peça. La referència a Herschel em sembla molt encertada en aquest sentit, perquè introdueix una dimensió política que enriqueix molt la proposta.
També m’interessa la idea de “pes de la identitat”, perquè pot connectar molt bé amb el cos encara que no estigui present físicament, i pot ajudar a fer més tangible aquesta empremta.
Potser l’únic que et diria és intentar concretar una mica més com es traduirà això en un objecte o instal·lació, perquè ara la part conceptual està molt ben plantejada però la materialització encara queda una mica oberta.
En general, crec que és una proposta molt potent i amb molt recorregut.
Hola, Sara,
sí, a idea del “pes de la identitat” amb el que estàs proposant és interessant i li pots donar molt bona direcció. Pensa també en l’objectiu d’investigació amb el cos i d’investigació material. Pensa en les possibilitats que t’ofereix cada una d’aquestes línies i com les vols “activar” o situar-les, perquè el projecte agafi coherència de conjunt. . Girar i profunditzar en la idea de pes i d’identitat et pot portar a relacions interessants. Es podrien connectar les dues propostes? Com podries reproduir aquestes línies o donar-los-hi pes? Com podríem lligar això amb un espai concret?
Quedo a la teva disposició i anem comentant si necessites. Salutacions.
Hola, Sara estic amb Aina quan parla de la necessitat de concreció, m’ha vingut al cap la quantitat d’empremtes que deixem dels nostres cossos als hospitals, potser en un lloc on podries trobar molt de material també, la part conceptual, per altra banda, em sembla interessant i ben dirigida.