Publicat per 
Lliurament de l'activitat R2 …
Debat0el REPTE 2 – HABITACIÓ PRÒPIA
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Lliurament de l'activitat R2
Publicat per 
Lliurament de l'activitat R2 …
Publicat per 
Lliurament de l'activitat R2 …
Publicat per
Publicat per
Estratègia3. El cos i la seva empremta enl’espai Degut a la feina em passo moltes hores als hotels i s’em van acudir…
Estratègia3. El cos i la seva empremta enl’espai Degut a la feina em passo moltes hores als hotels i…
Estratègia3. El cos i la seva empremta enl’espai
Degut a la feina em passo moltes hores als hotels i s’em van acudir alguns conceptes que sería interessants investigar per veure on poden arribar .
Proposta 1 – Esmorzar absent
Una taula parada. Però en lloc de menjar-m’ho, faig el contorn de on estarien els meus braços i el meu pit usant els cereals trossejats i les salsitxes com si fossin dits. És com el que feia l’Ana Mendieta a la terra, però amb el bufet lliure. El meu cos ja no hi és, però el greix de la salsitxa i la taca del cafè marquen que algú va estar viu assegut allà. També es podria jugar amb el contorn de una persona absent dins del esmorzar on les bruticis fossin el contorn. Una petjada biologica i també social.
Proposta 2 – Hotel Infinit
Una columna feta amb totes les targetes de l’hotel (les magnètiques) i els bolis de propaganda. Vull intentar que les targetes s’aguantin entre elles fent una estructura possible .La targeta és la “clau” que em deixa entrar a l’espai. Si les junto totes, és com sumar tots els cossos que han passat per l’habitació 302. És una empremta administrativa total.
Proposta 3Estrat de la pausa
Una pila de gots de cafè de cartró usats. Faré una pasta amb el cafè, l’ou (que fa de pega) i les galetes triturades per arrebossar els gots. La idea: Cada got té la marca dels meus llavis o dels meus dits. Si els apilo, sembla una columna vertebral o una resta arqueològica. És l’empremta del vici i del cansament del viatger.
Debat2el Habitació Propia – Propostes
- Rosa Blanca Castell Marcos says:
Hola Guillem!
M’ha semblat molt representativa del cos prostètic la columna de targetes d’hotel.
És un acúmul d’accions d’obrir noves portes i en definitiva, noves vivències.
La columna aporta la sensació d’angoixa que genera tant de canvi.
Endavant!!
- Victor Masferrer Anglada says:
Hola, Guillem,
pensa en els objectius del repte:– Fer servir el cos com un espai d’investigació artística i comprendre les seves possibilitats expressives (sigui com a totalitat, sigui com a fragment). La primera proposta pot estar bé, però s’hauria de desenvolupar. El lloc d’activació públic pot ser molt interessant, però tampoc cal un conflicte laboral! L’hotel com a espai de treball té molt de potencial. Potser pots pensar en quelcom més subtil, que tinguis més a l’abast, que puguis realitzar en el teu dia a dia de feina sense massa interferències. Els rastres que deixen els clients, per exemple, ja et dona tot un camp d’investigació que pot ser molt interessant.
– Entendre i aprofundir en com l’espai sempre està dins d’un marc cultural que es produeix socialment i políticament i com el cos pot ser mitjà d’expressió i creador de significats amb relació a aquest espai. És a dir “comprendre el cos com a activador de l’escultura, en un espai concret”.
L’hotel com a espai d’acció ja et dona un camp conceptual molt potent. Un hotel és un “no lloc”, seguint a l’antropòleg Marc Augé: és un espai de trànsit, sovint intercanviable (sobretot si pensem en una cadena d’hotels), anònim i uniforme (no es donen relacions en profunditat, les persones com a clients o números d’habitació…), sense identitat històrica i eminentment de consum. Com ho podem reflectir, revertir o potenciar des del camp en què estem immersos? Des del cos, més que des dels objectes? Quines accions o intervencions poden condicionar l’espai i deixar-se condicionar per ell?
– Construcció de peces tridimensionals, sigui en la seva dimensió formal o conceptual. Hauràs d’adaptar-te també al temps que tens. No tenen per què ser peces complexes, cal “acoblar” bé amb l’espai i amb la conceptualització.
Ànims amb el projecte i quedo a la teva disposició.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Publicat per
Estrategia 3 El cos i la seva empremta Sí encara no estic segur de com materialitzar-lo o tinc vàries idees per concretar-ho,…
Estrategia 3 El cos i la seva empremta Sí encara no estic segur de com materialitzar-lo o tinc vàries…
Estrategia 3 El cos i la seva empremta
Sí encara no estic segur de com materialitzar-lo o tinc vàries idees per concretar-ho, estic molt segura d’agafar aquesta estratègia de l’empremta.
Em sembla molt interessant, la memòria que deixa el cos a l’espai i l’emergència poètica que genera la seva absència. La nostra identitat o presencia que queda com un traç en el temps fràgil i que fa aparèixer l’invisible en el que és visible.
Penso en dues direccions:
Primer la de la memòria del cos desaparegut, com poden ser les empremtes en les cavernes de o els “moulage” fets a partir dels cossos petrificats de Pompeia. Però també alguns exvots fets a partir del cos mateix.
D’una altra banda, la identitat em sembla molt interessant i potser més factible al nivell de producció per aquest pack.
El Britànic, William James Herschel, va ser uns dels primers a utilitzar l’empremta en el colonialisme anglès a La India per a firmar contracte. Una manera d’organitzar i controla la població. Aquesta pista d’identitat / control em sembla interessant.
Al nivell més contemporani, em sembla molt interessant l’artista Richard Long i el seu cercle de mans exposat a Nova York.
Començo les proves pensant en una associació “El pes de la identitat”
Debat3el Repte 2 l’emprempta
- Aina Robert Vicents says:
Hola Sara,
M’agrada molt la direcció que estàs plantejant amb la idea de l’empremta i la presència del cos a través de la seva absència. Trobo especialment interessant aquesta idea de fer visible allò que ja no hi és, i com l’espai pot funcionar com a rastre o memòria del cos.
Crec que les dues línies que proposes són potents, però potser la part d’identitat i control (a partir de l’empremta com a sistema d’organització) et pot donar més joc a nivell conceptual i també més claredat a l’hora de materialitzar la peça. La referència a Herschel em sembla molt encertada en aquest sentit, perquè introdueix una dimensió política que enriqueix molt la proposta.
També m’interessa la idea de “pes de la identitat”, perquè pot connectar molt bé amb el cos encara que no estigui present físicament, i pot ajudar a fer més tangible aquesta empremta.
Potser l’únic que et diria és intentar concretar una mica més com es traduirà això en un objecte o instal·lació, perquè ara la part conceptual està molt ben plantejada però la materialització encara queda una mica oberta.
En general, crec que és una proposta molt potent i amb molt recorregut. - Victor Masferrer Anglada says:
Hola, Sara,
sí, a idea del “pes de la identitat” amb el que estàs proposant és interessant i li pots donar molt bona direcció. Pensa també en l’objectiu d’investigació amb el cos i d’investigació material. Pensa en les possibilitats que t’ofereix cada una d’aquestes línies i com les vols “activar” o situar-les, perquè el projecte agafi coherència de conjunt. . Girar i profunditzar en la idea de pes i d’identitat et pot portar a relacions interessants. Es podrien connectar les dues propostes? Com podries reproduir aquestes línies o donar-los-hi pes? Com podríem lligar això amb un espai concret?Quedo a la teva disposició i anem comentant si necessites. Salutacions.
- Ramon Gomez Miñano says:
Hola, Sara estic amb Aina quan parla de la necessitat de concreció, m’ha vingut al cap la quantitat d’empremtes que deixem dels nostres cossos als hospitals, potser en un lloc on podries trobar molt de material també, la part conceptual, per altra banda, em sembla interessant i ben dirigida.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Arantxa, molt interessant tot el procés, es veu el camí conceptual recorregut i aporta coherència al resultat final.
Els materials triats són inquietants i en certa manera agressius “contra” la pell… no trobes?
Bona feina.
Salutacions,
Marc