Debat1el Repte 2_ Habitació pròpia

  1. Marcos Massana Comas says:

    Hola Arantxa, molt interessant tot el procés, es veu el camí conceptual recorregut i aporta coherència al resultat final.
    Els materials triats són inquietants i en certa manera agressius “contra” la pell… no trobes?

    Bona feina.

    Salutacions,

    Marc

Debat2el Habitació Propia – Propostes

  1. Rosa Blanca Castell Marcos says:

    Hola Guillem!

    M’ha semblat molt representativa del cos prostètic la columna de targetes d’hotel.

    És un acúmul d’accions d’obrir noves portes i en definitiva, noves vivències.

    La columna aporta la sensació d’angoixa que genera tant de canvi.

    Endavant!!

  2. Victor Masferrer Anglada says:

    Hola, Guillem,
    pensa en els objectius del repte:

    – Fer servir el cos com un espai d’investigació artística i comprendre les seves possibilitats expressives (sigui com a totalitat, sigui com a fragment). La primera proposta pot estar bé, però s’hauria de desenvolupar. El lloc d’activació públic pot ser molt interessant, però tampoc cal un conflicte laboral! L’hotel com a espai de treball té molt de potencial. Potser pots pensar en quelcom més subtil, que tinguis més a l’abast, que puguis realitzar en el teu dia a dia de feina sense massa interferències.  Els rastres que deixen els clients, per exemple, ja et dona tot un camp d’investigació que pot ser molt interessant.

    – Entendre i aprofundir en com l’espai sempre està dins d’un marc cultural que es produeix socialment i políticament i com el cos pot ser mitjà d’expressió i creador de significats amb relació a aquest espai. És a dir “comprendre el cos com a activador de l’escultura, en un espai concret”.

    L’hotel com a espai d’acció ja et dona un camp conceptual molt potent. Un hotel és un “no lloc”, seguint a l’antropòleg Marc Augé: és un espai de trànsit, sovint intercanviable (sobretot si pensem en una cadena d’hotels), anònim i uniforme (no es donen relacions en profunditat, les persones com a clients o números d’habitació…), sense identitat històrica i eminentment de consum.  Com ho podem reflectir, revertir  o potenciar des del camp en què estem immersos? Des del cos, més que des dels objectes?  Quines accions o intervencions poden condicionar l’espai i deixar-se condicionar per ell?

    – Construcció de peces tridimensionals, sigui en la seva dimensió formal o conceptual. Hauràs d’adaptar-te també al temps que tens. No tenen per què ser peces complexes, cal “acoblar” bé amb l’espai i amb la conceptualització.

    Ànims amb el projecte i quedo a la teva disposició.

Debat3el Repte 2 l’emprempta

  1. Aina Robert Vicents says:

    Hola Sara,
    M’agrada molt la direcció que estàs plantejant amb la idea de l’empremta i la presència del cos a través de la seva absència. Trobo especialment interessant aquesta idea de fer visible allò que ja no hi és, i com l’espai pot funcionar com a rastre o memòria del cos.
    Crec que les dues línies que proposes són potents, però potser la part d’identitat i control (a partir de l’empremta com a sistema d’organització) et pot donar més joc a nivell conceptual i també més claredat a l’hora de materialitzar la peça. La referència a Herschel em sembla molt encertada en aquest sentit, perquè introdueix una dimensió política que enriqueix molt la proposta.
    També m’interessa la idea de “pes de la identitat”, perquè pot connectar molt bé amb el cos encara que no estigui present físicament, i pot ajudar a fer més tangible aquesta empremta.
    Potser l’únic que et diria és intentar concretar una mica més com es traduirà això en un objecte o instal·lació, perquè ara la part conceptual està molt ben plantejada però la materialització encara queda una mica oberta.
    En general, crec que és una proposta molt potent i amb molt recorregut.

  2. Victor Masferrer Anglada says:

    Hola, Sara,
    sí, a idea del “pes de la identitat” amb el que estàs proposant és interessant i li pots donar molt bona direcció. Pensa també en l’objectiu d’investigació amb el cos i d’investigació material. Pensa en les possibilitats que t’ofereix cada una d’aquestes línies i com les vols “activar” o situar-les, perquè el projecte agafi coherència de conjunt. . Girar i profunditzar en la idea de pes i d’identitat et pot portar a relacions interessants. Es podrien connectar les dues propostes? Com podries reproduir aquestes línies o donar-los-hi pes? Com podríem lligar això amb un espai concret?

    Quedo a la teva disposició i anem comentant si necessites. Salutacions.

     

     

  3. Ramon Gomez Miñano says:

    Hola, Sara estic amb Aina quan parla de la necessitat de concreció, m’ha vingut al cap la quantitat d’empremtes que deixem dels nostres cossos als hospitals, potser en un lloc on podries trobar molt de material també, la part conceptual, per altra banda, em sembla interessant i ben dirigida.