Publicat per 
Lliurament de l'activitat PR …
Sara Sumalla Pujol
Publicat per
Publicat per
CAN BUSQUET Si encara no tinc clara la intervenció, sí que sé què vull treballar en aquest espai, a 10 minuts de…
CAN BUSQUET Si encara no tinc clara la intervenció, sí que sé què vull treballar en aquest espai, a…
CAN BUSQUET
Si encara no tinc clara la intervenció, sí que sé què vull treballar en aquest espai, a 10 minuts de casa meva.
La petita cascada, comunament anomenada Can Busquet en referència a la Masia del segle XVII, inventariada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Pel barri és més coneguda pel típic passeig/pícnic dels diumenges amb nens. I en veritat és una sort tenir aquest petit “gorg” tan a prop de casa, sobretot en els dies més calorosos.
Vaig fer vàries tardes a prop aquests últims dies, intentant veure quines propostes podien ser interessants, però de moment només puc compartir apunts visuals i una cartografia bastant incerta. Veiem la proximitat amb els tres pobles: La Floresta al mig, Valldoreix a dalt i Les planes més avall.
Aquest es un mapa fet amb técnica de pochoir.
M’agradaría tornar-ho a fer a una escala més petita en la zona de la intervenció.
De moment, tinc un petit esbós a l’aquarel·la que tornaré a fer per l’entrega final, ja que les mides son masses petites per aquesta técnica.
Primer de tot, vaig començar a fer un inventari (però això ja crec que és un projecte d’anys, de tota la vegetació del voltant) aquí en compartiré només unes quantes)
Plantes de sol : (Els dibuixos són encara “Maladroit”, els vaig fer amb pressa) Són les que estan en el camí cap a can bosquet. Trobo el nom llatí i el nom vulgar, com soc francocatalana, m’agrada tenir el nom en els dos idiomes.
Plantes humides: Aquestes son les repertoriades en el mateix lloc.
Asplenium adiantum-nigrum ( Falguera negre/Fougère noire)
Crataegus monogyna: Lobélie de Dortmann
El corrent, l’estancament, la podridura i els efectes de l’aigua:
Potser això és el que més em va sorprendre d’aquest lloc. Després d’uns quants anys de sequera però un hivern plujós, em vaig preguntar sobre els efectes de l’aigua i la seva absència.
Com alteren els corrents, però també què passa quan es redueixen.
La seva presència és evident en els sons dels corrents, els colors de la vegetació i les pedres, els bolets que apareixen i la seva corrosió de la fusta. En certa manera, es podria dir que l’aigua esculpeix el seu entorn.
De moment, no està gaire clar, però aquesta vegada cal aclarir-ho.
Publicat per
Publicat per
Estrategia 3 El cos i la seva empremta Sí encara no estic segur de com materialitzar-lo o tinc vàries idees per concretar-ho,…
Estrategia 3 El cos i la seva empremta Sí encara no estic segur de com materialitzar-lo o tinc vàries…
Estrategia 3 El cos i la seva empremta
Sí encara no estic segur de com materialitzar-lo o tinc vàries idees per concretar-ho, estic molt segura d’agafar aquesta estratègia de l’empremta.
Em sembla molt interessant, la memòria que deixa el cos a l’espai i l’emergència poètica que genera la seva absència. La nostra identitat o presencia que queda com un traç en el temps fràgil i que fa aparèixer l’invisible en el que és visible.
Penso en dues direccions:
Primer la de la memòria del cos desaparegut, com poden ser les empremtes en les cavernes de o els “moulage” fets a partir dels cossos petrificats de Pompeia. Però també alguns exvots fets a partir del cos mateix.
D’una altra banda, la identitat em sembla molt interessant i potser més factible al nivell de producció per aquest pack.
El Britànic, William James Herschel, va ser uns dels primers a utilitzar l’empremta en el colonialisme anglès a La India per a firmar contracte. Una manera d’organitzar i controla la població. Aquesta pista d’identitat / control em sembla interessant.
Al nivell més contemporani, em sembla molt interessant l’artista Richard Long i el seu cercle de mans exposat a Nova York.
Començo les proves pensant en una associació “El pes de la identitat”
Debat3el Repte 2 l’emprempta
- Aina Robert Vicents says:
Hola Sara,
M’agrada molt la direcció que estàs plantejant amb la idea de l’empremta i la presència del cos a través de la seva absència. Trobo especialment interessant aquesta idea de fer visible allò que ja no hi és, i com l’espai pot funcionar com a rastre o memòria del cos.
Crec que les dues línies que proposes són potents, però potser la part d’identitat i control (a partir de l’empremta com a sistema d’organització) et pot donar més joc a nivell conceptual i també més claredat a l’hora de materialitzar la peça. La referència a Herschel em sembla molt encertada en aquest sentit, perquè introdueix una dimensió política que enriqueix molt la proposta.
També m’interessa la idea de “pes de la identitat”, perquè pot connectar molt bé amb el cos encara que no estigui present físicament, i pot ajudar a fer més tangible aquesta empremta.
Potser l’únic que et diria és intentar concretar una mica més com es traduirà això en un objecte o instal·lació, perquè ara la part conceptual està molt ben plantejada però la materialització encara queda una mica oberta.
En general, crec que és una proposta molt potent i amb molt recorregut. - Victor Masferrer Anglada says:
Hola, Sara,
sí, a idea del “pes de la identitat” amb el que estàs proposant és interessant i li pots donar molt bona direcció. Pensa també en l’objectiu d’investigació amb el cos i d’investigació material. Pensa en les possibilitats que t’ofereix cada una d’aquestes línies i com les vols “activar” o situar-les, perquè el projecte agafi coherència de conjunt. . Girar i profunditzar en la idea de pes i d’identitat et pot portar a relacions interessants. Es podrien connectar les dues propostes? Com podries reproduir aquestes línies o donar-los-hi pes? Com podríem lligar això amb un espai concret?Quedo a la teva disposició i anem comentant si necessites. Salutacions.
- Ramon Gomez Miñano says:
Hola, Sara estic amb Aina quan parla de la necessitat de concreció, m’ha vingut al cap la quantitat d’empremtes que deixem dels nostres cossos als hospitals, potser en un lloc on podries trobar molt de material també, la part conceptual, per altra banda, em sembla interessant i ben dirigida.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per
Vivint tant a prop del bosc, la meva idea inicial va ser utilitzar la vegetació com…
Vivint tant a prop del bosc, la meva idea inicial va ser utilitzar…
Vivint tant a prop del bosc, la meva idea inicial va ser utilitzar la vegetació com a punt de partida. En un principi, volia anar cap a l’aglà, per la seva forma simètrica, i la personificació que pot tenir amb el seu “barret”. Però per temporada, vaig haver de reenfocar la natura del meu objecte.
La pinya em va semblar com una evidència, en aquest cas, la pinya tancada com aquesta, s’apropava de la meva idea primitiva.
La pinya és un dels elements naturals més conegut i proper de la zona mediterrània. No hi ha gairebé ningú que no pot reconèixer una pinya a primera vista. La banalitat de l’objecte, d’una banda, però també la seva càrrega simbòlica. El pi amb la permanència de les seves fulles i la densitat de la seva resina és generalment associat a la immortalitat la seva fruita vista com: “La permanència de la vida vegetativa”* (Diccionnaire des symboles /Jean Chevalier et Alain Gheerbrant)
I és aquest tàndem entre el que és efímer i el que és permanent que m’agradaria desenvolupar en aquest primer repte.
#efímer
#permanent
#regeneració
Debat3el La pinya / Pitch de l’objecte
- Paula Arola says:
#bosc #fruit #pi
- Victor Masferrer Anglada says:
Hola, Sara,
És un molt bon objecte per reproduir. La pinya, com moltes estructures vegetals, està composta per una sèrie d’espirals (com els gira-sols, alguns cactus…) levogires i dextrogires (sentit horari i sentit contrari a les agulles). Quantes pots veure a la teva? A més, són espirals de Fibonacci, segueixen un creixement exponencial que ens apropa cada cop més al número auri. És un patró que apareix en moltes estructures vegetals. La pinya és una obra mestra de la naturalesa. Les coníferes s’han especialitzat a colonitzar espais difícils (sòls pobres, afectats per incendis, etc, d’alta muntanya a la costa). A l’escalfar-se, les pinyes s’obren i deixen anar el fruit, que és molt nombrós.
Efímer vs. permanent. Caldrà desenvolupar aquestes idees i investigar materialment. Et pot ajudar a aprofundir en l’estructura de l’objecte, en la seva biologia en l’observació del seu hàbitat i procedència… Amb què lligues l’efímer? És un bon objecte per reproduir, com deia, per exemple amb alginat, que té molta precisió, molt nivell de detall, i després fer proves amb diversos materials.Quedo a la teva disposició i comentem la setmana que ve l’estratègia. Salutacions.
- Ines Perez Maldonado says:
#pinyol #esquirol #r0segador
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Sara:
A veure si et puc ajudar…
Jo he escollit un espai similar, amb molta aigua i molta vegetació i una gran varietat de sons: des del so de l’aigua fins al cant dels ocells.
Una opció seria jugar amb els sons i fer diverses gravacions que et permetin crear una mena de podcast que situi l’oient a l’indret.
Una altra opció seria centrar-se en exemples de l’acció de l’aigua sobre l’entorn (quines coses concretes ha esculpit l’aigua a llarg del temps). Potser gràcies a unes petites intervencions que puguis fer tu podries provocar que l’aigua esculpís algunes coses diferents.
A partir de les imatges de la cartografia penso que val la pena que juguis amb el moviment de l’aigua.
No sé si el meu comentari et pot ajudar.
Salutacions.
Antoni
Hola, Sara,
l’aigua té una presència vital importantíssima a molts nivells, així com una càrrega simbòlica molt forta. Pensa en la importància d’activar la peça al lloc i, al llarg del procés, en les preguntes subjacents: què és i com “construïm” el paisatge?, com interacciona el marc cultural amb la natura?, com el podem interrogar?
No té per què ser quelcom formalment complex. Estar en el lloc, fer proves, jugar amb els materials que trobes… i ancorar-te en referents, et pot donar pistes sobre possibles intervencions.
Molts ànims amb el desenvolupament del Repte. Quedo a la teva disposició i anem comentant si necessites. Salutacions.