Publicat per 
Sara Sumalla Pujol
Publicat per
Publicat per
Debat3el La pinya / Pitch de l’objecte
- Paula Arola says:
#bosc #fruit #pi
- Victor Masferrer Anglada says:
Hola, Sara,
És un molt bon objecte per reproduir. La pinya, com moltes estructures vegetals, està composta per una sèrie d’espirals (com els gira-sols, alguns cactus…) levogires i dextrogires (sentit horari i sentit contrari a les agulles). Quantes pots veure a la teva? A més, són espirals de Fibonacci, segueixen un creixement exponencial que ens apropa cada cop més al número auri. És un patró que apareix en moltes estructures vegetals. La pinya és una obra mestra de la naturalesa. Les coníferes s’han especialitzat a colonitzar espais difícils (sòls pobres, afectats per incendis, etc, d’alta muntanya a la costa). A l’escalfar-se, les pinyes s’obren i deixen anar el fruit, que és molt nombrós.
Efímer vs. permanent. Caldrà desenvolupar aquestes idees i investigar materialment. Et pot ajudar a aprofundir en l’estructura de l’objecte, en la seva biologia en l’observació del seu hàbitat i procedència… Amb què lligues l’efímer? És un bon objecte per reproduir, com deia, per exemple amb alginat, que té molta precisió, molt nivell de detall, i després fer proves amb diversos materials.Quedo a la teva disposició i comentem la setmana que ve l’estratègia. Salutacions.
- Ines Perez Maldonado says:
#pinyol #esquirol #r0segador
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Sara,
M’agrada molt la direcció que estàs plantejant amb la idea de l’empremta i la presència del cos a través de la seva absència. Trobo especialment interessant aquesta idea de fer visible allò que ja no hi és, i com l’espai pot funcionar com a rastre o memòria del cos.
Crec que les dues línies que proposes són potents, però potser la part d’identitat i control (a partir de l’empremta com a sistema d’organització) et pot donar més joc a nivell conceptual i també més claredat a l’hora de materialitzar la peça. La referència a Herschel em sembla molt encertada en aquest sentit, perquè introdueix una dimensió política que enriqueix molt la proposta.
També m’interessa la idea de “pes de la identitat”, perquè pot connectar molt bé amb el cos encara que no estigui present físicament, i pot ajudar a fer més tangible aquesta empremta.
Potser l’únic que et diria és intentar concretar una mica més com es traduirà això en un objecte o instal·lació, perquè ara la part conceptual està molt ben plantejada però la materialització encara queda una mica oberta.
En general, crec que és una proposta molt potent i amb molt recorregut.
Hola, Sara,
sí, a idea del “pes de la identitat” amb el que estàs proposant és interessant i li pots donar molt bona direcció. Pensa també en l’objectiu d’investigació amb el cos i d’investigació material. Pensa en les possibilitats que t’ofereix cada una d’aquestes línies i com les vols “activar” o situar-les, perquè el projecte agafi coherència de conjunt. . Girar i profunditzar en la idea de pes i d’identitat et pot portar a relacions interessants. Es podrien connectar les dues propostes? Com podries reproduir aquestes línies o donar-los-hi pes? Com podríem lligar això amb un espai concret?
Quedo a la teva disposició i anem comentant si necessites. Salutacions.
Hola, Sara estic amb Aina quan parla de la necessitat de concreció, m’ha vingut al cap la quantitat d’empremtes que deixem dels nostres cossos als hospitals, potser en un lloc on podries trobar molt de material també, la part conceptual, per altra banda, em sembla interessant i ben dirigida.