CAN BUSQUET

Si encara no tinc clara la intervenció, sí que sé què vull treballar en aquest espai, a 10 minuts de casa meva.

La petita cascada, comunament anomenada Can Busquet en referència a la Masia del segle XVII, inventariada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Pel barri és més coneguda pel típic passeig/pícnic dels diumenges amb nens. I en veritat és una sort tenir aquest petit “gorg” tan a prop de casa, sobretot en els dies més calorosos.

Vaig fer vàries tardes a prop aquests últims dies, intentant veure quines propostes podien ser interessants, però de moment només puc compartir apunts visuals i una cartografia bastant incerta. Veiem la proximitat amb els tres pobles: La Floresta al mig, Valldoreix a dalt i Les planes més avall.

Aquest es un mapa fet amb técnica de pochoir.

M’agradaría tornar-ho a fer a una escala més petita en la zona de la intervenció.

De moment, tinc un petit esbós a l’aquarel·la que tornaré a fer per l’entrega final, ja que les mides son masses petites per aquesta técnica.

Primer de tot, vaig començar a fer un inventari (però això ja crec que és un projecte d’anys, de tota la vegetació del voltant) aquí en compartiré només unes quantes)

Plantes de sol : (Els dibuixos són encara “Maladroit”, els vaig fer amb pressa) Són les que estan en el camí cap a can bosquet. Trobo el nom llatí i el nom vulgar, com soc francocatalana, m’agrada tenir el nom en els dos idiomes.

Plantes humides: Aquestes son les repertoriades en el mateix lloc.

Asplenium adiantum-nigrum ( Falguera negre/Fougère noire)

Crataegus monogyna: Lobélie de Dortmann

El corrent, l’estancament, la podridura i els efectes de l’aigua:

Potser això és el que més em va sorprendre d’aquest lloc. Després d’uns quants anys de sequera però un hivern plujós, em vaig preguntar sobre els efectes de l’aigua i la seva absència.

Com alteren els corrents, però també què passa quan es redueixen.

La seva presència és evident en els sons dels corrents, els colors de la vegetació i les pedres, els bolets que apareixen i la seva corrosió de la fusta. En certa manera, es podria dir que l’aigua esculpeix el seu entorn.

De moment, no està gaire clar, però aquesta vegada cal aclarir-ho.

Espirals

He escollit la forma de l’espiral perquè és una de les estructures més recurrents tant en la natura com en el món cultural, i perquè concentra múltiples significats: creixement, transformació, continuïtat i energia en moviment. A més, és una forma que personalment m’interessa molt des que vaig connectar-hi a través de l’argument de la sèrie Westworld, que ha estat una de les narratives que més m’ha fet obrir els ulls. En aquesta sèrie, l’espiral es presenta com un símbol d’evolució i recorregut interior, cosa que reforça encara més la seva potència conceptual.

Món Natural/Viu

L ’espiral apareix com una solució eficient i recurrent vinculada a processos de creixement i organització. La podem observar, per exemple, en:

• El creixement de plantes (com el gira-sol o els cargols vegetals)

Aquestes formes no són arbitràries, sinó que responen a patrons de regularitat i economia: l’espiral permet empaquetar matèria o energia de manera eficient, mostrant un equilibri entre expansió i concentració.

Món antròpic, cultural o artístic

En el món humà, l’espiral ha estat reinterpretada tant funcionalment com simbòlicament:

• Arquitectura: escales de cargol que optimitzen l’espai
• Tecnologia: cargols, molles i sistemes helicoïdals que transmeten força
• Art: obres com Spiral Jetty de Robert Smithson, on la forma connecta paisatge i percepció
• Cultura simbòlica: motius espirals en objectes prehistòrics o rituals
• Argument de la sèrie West World ( El laberint per trobar-se a un mateix)

Aquí, l’espiral no només és funcional, sinó també metafòrica, associada a idees de cicle, evolució, viatge interior o renovació.

Conclusions