Proposta de treball final
Aquesta proposta d’instal·lació es desenvolupa en un hotel real i entén aquest espai com un sistema de circulació i desaparició de presències temporals. L’hotel no actua com a contenidor neutre, sinó com un dispositiu que registra i alhora esborra les identitats dels seus usuaris.
La intervenció combina alteracions subtils de l’espai físic (recepció, passadissos, habitacions i terrassa) amb una capa de realitat virtual que modifica la percepció del recorregut. El visitant, equipat amb un casc VR, experimenta una doble lectura de l’espai: el que veu físicament i una reinterpretació virtual del mateix entorn, on apareixen rastres d’altres presències o versions desplaçades del lloc.
Aquesta tensió entre el real i el virtual activa una experiència immersiva i temporal, on convertirem el recorregut en narrativa. Volem fer l’experiencia ben documentada com sera dins del casc i que es el que estrobaria en els espais que seleccionem.
El projecte treballa amb especificitat (hotel com a context real), immersió (doble percepció sensorial), temps i narrativa (seqüència d’entrada, recorregut i sortida) i participació (l’obra només existeix quan el cos la recorre).
Debat3el Proposta de treball final
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Guillem,
seria interessant començar a pensar quines alteracions, quines reinterpretacions, quines presències… Per poder comentar, caldria concretar.
En tot cas, tot i que estiguis treballant amb VR, no perdis de vista els punts cardinals:
– Disposar amb intenció. Dut a la seva màxima expressió, ens indica que la instal·lació ha de ser extremadament sensible a la configuració espacial, a la ubicació dels diferents elements, als ambients, a les percepcions sensorials en conjunt, als recorreguts, als temps, etc. *
. S’hauran de fer proves a l’espai, estar-hi, pensar-lo…
Potser intervenir en tot l’hotel és massa. Es podria centrar la intervenció en una habitació, en un passadís… Hi ha grans pel·lícules que succeeixen a hotels, una opció relativament senzilla podria ser fer “picades d’ull” a la història del cinema…
– El gest de fundar una relació entre tot el que es mostra. Dut a la seva màxima expressió, comporta pensar en tot el que se situa en l’espai expositiu com a part d’un conjunt funcional, els diferents elements en diàleg entre si i amb l’espai, en una relació que no preexistia a la instal·lació. *Tot el que és present a l’espai serà susceptible o entrarà a formar part del conjunt. Tot pot ser significatiu. La instal·lació mateixa determina el que inclou i el que exclou. S’ha d’anar, per tant, amb molta cura i atenció a les noves relacions que hi establim perquè, efectivament, entrin en diàleg amb l’espai. S’hauran de provar coses i integrar processos. La guia d’observació de l’espai us pot ajudar a acabar de decidir.
Però centrar la intervenció-recorregut en un indret determinat de l’hotel, a banda de més assequible, pot tenir més sentit, en tant que es podrà acotar i tenir més control sobre els elements que apareguin.
– El gest d’intensificar l’experiència directa de l’obra, el seu “aquí i ara”. Dut a la seva màxima expressió, comporta que l’experiència de la instal·lació és particularment insubstituïble com a vivència. Les instal·lacions, a diferència d’altres tipus de formats com una pintura o una escultura, acostumen a tenir un temps de vida més curt. Es poden documentar, però l’aspecte fonamental d’una instal·lació, l’experiencial, no pot capturar-se pròpiament.
Aquí la VR juga molt a favor
-Referents. Pensar en referents que guiïn la proposta pot ajudar a decidir i orientar-la.
Quedo a la teva disposició i continuem en contacte en pròximes entregues.
Hola Victor,
Creus que la proposta guanyaria força si la realitat virtual es substituís per projeccions afegint el so dins de l’espai mateix?
Em preocupa que el casc VR pugui reduir la relació directa amb l’habitació real, que és precisament un dels aspectes que voldria treballar amb la instal·lació.
Guillem A.
Hola Guillem!
La teva proposta és fascinant, la trobo molt potent. El fet de veure l’hotel no com un escenari, sinó com una mena de dispositiu que pot registrar o esborrar identitats temporals és una molt bona idea per poder integrar la immersió, l’especificitat, el temps i la participació.
El repte aquí crec que és creuar l’espai físic real amb el casc de VR. No en sé gaire del tema, per això també em resulta fascinant… Aquí el vídeo de fons haurà de coincidir exactament amb l’arquitectura real per a que l’espectador no ensopegui o perdi l’equilibri, imagino. Hi haurà algun software especial o faras servir un vídeo 360º del propi espai superposant-hi presències?
D’altre banda em crea curiositat saber quines alteracions en l’espai físic real es trobarà l’espectador quan es tregui el casc. Això pot ser un objecte desplaçat, una olor, un canvi de llum…?
Ha de ser una experiència molt emocionant! Tinc ganes de veure com es viurà l’experiència dins del casc. Ànims.