– Fer servir el cos com un espai d’investigació artística i comprendre les seves possibilitats expressives (sigui com a totalitat, sigui com a fragment). La primera proposta pot estar bé, però s’hauria de desenvolupar. El lloc d’activació públic pot ser molt interessant, però tampoc cal un conflicte laboral! L’hotel com a espai de treball té molt de potencial. Potser pots pensar en quelcom més subtil, que tinguis més a l’abast, que puguis realitzar en el teu dia a dia de feina sense massa interferències. Els rastres que deixen els clients, per exemple, ja et dona tot un camp d’investigació que pot ser molt interessant.
– Entendre i aprofundir en com l’espai sempre està dins d’un marc cultural que es produeix socialment i políticament i com el cos pot ser mitjà d’expressió i creador de significats amb relació a aquest espai. És a dir “comprendre el cos com a activador de l’escultura, en un espai concret”.
L’hotel com a espai d’acció ja et dona un camp conceptual molt potent. Un hotel és un “no lloc”, seguint a l’antropòleg Marc Augé: és un espai de trànsit, sovint intercanviable (sobretot si pensem en una cadena d’hotels), anònim i uniforme (no es donen relacions en profunditat, les persones com a clients o números d’habitació…), sense identitat històrica i eminentment de consum. Com ho podem reflectir, revertir o potenciar des del camp en què estem immersos? Des del cos, més que des dels objectes? Quines accions o intervencions poden condicionar l’espai i deixar-se condicionar per ell?
– Construcció de peces tridimensionals, sigui en la seva dimensió formal o conceptual. Hauràs d’adaptar-te també al temps que tens. No tenen per què ser peces complexes, cal “acoblar” bé amb l’espai i amb la conceptualització.
Ànims amb el projecte i quedo a la teva disposició.
més que un objecte. el filferro és un material, no? En tot cas, l’objecte pot ser el rotllo de filferro. O un filferro concret (un que has trobat, per exemple). Ha de ser un objecte que puguis obtenir, que puguis fotografiar i “repensar” amb el teu aspirant.
Recorda el que busquem amb l’estratègia:
Una primera mirada en la que s’apreciï que L’aspirant és convincent, aconsegueix semblar allò que imita (Estratègia 1) o reté tot el necessari perquè el seguim identificant tot i l’alteració (Estratègia 2).
● i una segona mirada en la que es descobreixi que rere d’aquesta aparença inicial o superficial s’ha produït una alteració conceptual i física.
Donar-li algunes voltes per trobar un material i una tècnica que et permetin experimentar, d’una banda, i filar conceptes per tal d’anar “a favor de tots els significats associats a l’objecte o bé anar-hi “en contra”. En ambdós casos hem de poder traslladar/desplaçar significats, potenciant-los o pertorbant-los en qualque mode.
Continuem en contacte pels diferents canals. Salutacions.
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Guillem!
M’ha semblat molt representativa del cos prostètic la columna de targetes d’hotel.
És un acúmul d’accions d’obrir noves portes i en definitiva, noves vivències.
La columna aporta la sensació d’angoixa que genera tant de canvi.
Endavant!!
Hola, Guillem,
pensa en els objectius del repte:
– Fer servir el cos com un espai d’investigació artística i comprendre les seves possibilitats expressives (sigui com a totalitat, sigui com a fragment). La primera proposta pot estar bé, però s’hauria de desenvolupar. El lloc d’activació públic pot ser molt interessant, però tampoc cal un conflicte laboral! L’hotel com a espai de treball té molt de potencial. Potser pots pensar en quelcom més subtil, que tinguis més a l’abast, que puguis realitzar en el teu dia a dia de feina sense massa interferències. Els rastres que deixen els clients, per exemple, ja et dona tot un camp d’investigació que pot ser molt interessant.
– Entendre i aprofundir en com l’espai sempre està dins d’un marc cultural que es produeix socialment i políticament i com el cos pot ser mitjà d’expressió i creador de significats amb relació a aquest espai. És a dir “comprendre el cos com a activador de l’escultura, en un espai concret”.
L’hotel com a espai d’acció ja et dona un camp conceptual molt potent. Un hotel és un “no lloc”, seguint a l’antropòleg Marc Augé: és un espai de trànsit, sovint intercanviable (sobretot si pensem en una cadena d’hotels), anònim i uniforme (no es donen relacions en profunditat, les persones com a clients o números d’habitació…), sense identitat històrica i eminentment de consum. Com ho podem reflectir, revertir o potenciar des del camp en què estem immersos? Des del cos, més que des dels objectes? Quines accions o intervencions poden condicionar l’espai i deixar-se condicionar per ell?
– Construcció de peces tridimensionals, sigui en la seva dimensió formal o conceptual. Hauràs d’adaptar-te també al temps que tens. No tenen per què ser peces complexes, cal “acoblar” bé amb l’espai i amb la conceptualització.
Ànims amb el projecte i quedo a la teva disposició.