Publicat per 
Guillem Alfonso-Kuban Alocen
Publicat per
Publicat per
Debat3el Proposta de treball final
- Victor Masferrer Anglada says:
Hola, Guillem,
seria interessant començar a pensar quines alteracions, quines reinterpretacions, quines presències… Per poder comentar, caldria concretar.En tot cas, tot i que estiguis treballant amb VR, no perdis de vista els punts cardinals:
– Disposar amb intenció. Dut a la seva màxima expressió, ens indica que la instal·lació ha de ser extremadament sensible a la configuració espacial, a la ubicació dels diferents elements, als ambients, a les percepcions sensorials en conjunt, als recorreguts, als temps, etc. *
. S’hauran de fer proves a l’espai, estar-hi, pensar-lo…
Potser intervenir en tot l’hotel és massa. Es podria centrar la intervenció en una habitació, en un passadís… Hi ha grans pel·lícules que succeeixen a hotels, una opció relativament senzilla podria ser fer “picades d’ull” a la història del cinema…
– El gest de fundar una relació entre tot el que es mostra. Dut a la seva màxima expressió, comporta pensar en tot el que se situa en l’espai expositiu com a part d’un conjunt funcional, els diferents elements en diàleg entre si i amb l’espai, en una relació que no preexistia a la instal·lació. *Tot el que és present a l’espai serà susceptible o entrarà a formar part del conjunt. Tot pot ser significatiu. La instal·lació mateixa determina el que inclou i el que exclou. S’ha d’anar, per tant, amb molta cura i atenció a les noves relacions que hi establim perquè, efectivament, entrin en diàleg amb l’espai. S’hauran de provar coses i integrar processos. La guia d’observació de l’espai us pot ajudar a acabar de decidir.
Però centrar la intervenció-recorregut en un indret determinat de l’hotel, a banda de més assequible, pot tenir més sentit, en tant que es podrà acotar i tenir més control sobre els elements que apareguin.
– El gest d’intensificar l’experiència directa de l’obra, el seu “aquí i ara”. Dut a la seva màxima expressió, comporta que l’experiència de la instal·lació és particularment insubstituïble com a vivència. Les instal·lacions, a diferència d’altres tipus de formats com una pintura o una escultura, acostumen a tenir un temps de vida més curt. Es poden documentar, però l’aspecte fonamental d’una instal·lació, l’experiencial, no pot capturar-se pròpiament.
Aquí la VR juga molt a favor
-Referents. Pensar en referents que guiïn la proposta pot ajudar a decidir i orientar-la.
Quedo a la teva disposició i continuem en contacte en pròximes entregues.
- Guillem Alfonso-Kuban Alocen says:
Hola Victor,
Creus que la proposta guanyaria força si la realitat virtual es substituís per projeccions afegint el so dins de l’espai mateix?
Em preocupa que el casc VR pugui reduir la relació directa amb l’habitació real, que és precisament un dels aspectes que voldria treballar amb la instal·lació.
Guillem A.
-
- Marta Pino Pañero says:
Hola Guillem!
La teva proposta és fascinant, la trobo molt potent. El fet de veure l’hotel no com un escenari, sinó com una mena de dispositiu que pot registrar o esborrar identitats temporals és una molt bona idea per poder integrar la immersió, l’especificitat, el temps i la participació.
El repte aquí crec que és creuar l’espai físic real amb el casc de VR. No en sé gaire del tema, per això també em resulta fascinant… Aquí el vídeo de fons haurà de coincidir exactament amb l’arquitectura real per a que l’espectador no ensopegui o perdi l’equilibri, imagino. Hi haurà algun software especial o faras servir un vídeo 360º del propi espai superposant-hi presències?
D’altre banda em crea curiositat saber quines alteracions en l’espai físic real es trobarà l’espectador quan es tregui el casc. Això pot ser un objecte desplaçat, una olor, un canvi de llum…?
Ha de ser una experiència molt emocionant! Tinc ganes de veure com es viurà l’experiència dins del casc. Ànims.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Emergència de la forma
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per
Debat2el Habitació Propia – Propostes
- Rosa Blanca Castell Marcos says:
Hola Guillem!
M’ha semblat molt representativa del cos prostètic la columna de targetes d’hotel.
És un acúmul d’accions d’obrir noves portes i en definitiva, noves vivències.
La columna aporta la sensació d’angoixa que genera tant de canvi.
Endavant!!
- Victor Masferrer Anglada says:
Hola, Guillem,
pensa en els objectius del repte:– Fer servir el cos com un espai d’investigació artística i comprendre les seves possibilitats expressives (sigui com a totalitat, sigui com a fragment). La primera proposta pot estar bé, però s’hauria de desenvolupar. El lloc d’activació públic pot ser molt interessant, però tampoc cal un conflicte laboral! L’hotel com a espai de treball té molt de potencial. Potser pots pensar en quelcom més subtil, que tinguis més a l’abast, que puguis realitzar en el teu dia a dia de feina sense massa interferències. Els rastres que deixen els clients, per exemple, ja et dona tot un camp d’investigació que pot ser molt interessant.
– Entendre i aprofundir en com l’espai sempre està dins d’un marc cultural que es produeix socialment i políticament i com el cos pot ser mitjà d’expressió i creador de significats amb relació a aquest espai. És a dir “comprendre el cos com a activador de l’escultura, en un espai concret”.
L’hotel com a espai d’acció ja et dona un camp conceptual molt potent. Un hotel és un “no lloc”, seguint a l’antropòleg Marc Augé: és un espai de trànsit, sovint intercanviable (sobretot si pensem en una cadena d’hotels), anònim i uniforme (no es donen relacions en profunditat, les persones com a clients o números d’habitació…), sense identitat històrica i eminentment de consum. Com ho podem reflectir, revertir o potenciar des del camp en què estem immersos? Des del cos, més que des dels objectes? Quines accions o intervencions poden condicionar l’espai i deixar-se condicionar per ell?
– Construcció de peces tridimensionals, sigui en la seva dimensió formal o conceptual. Hauràs d’adaptar-te també al temps que tens. No tenen per què ser peces complexes, cal “acoblar” bé amb l’espai i amb la conceptualització.
Ànims amb el projecte i quedo a la teva disposició.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat1el Repte 1 L’Aspirant
- Rosa Blanca Castell Marcos says:
T’ha quedat espectacular!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat1el Objecte- Filferro
- Victor Masferrer Anglada says:
Hola, Guillem,
més que un objecte. el filferro és un material, no? En tot cas, l’objecte pot ser el rotllo de filferro. O un filferro concret (un que has trobat, per exemple). Ha de ser un objecte que puguis obtenir, que puguis fotografiar i “repensar” amb el teu aspirant.
Recorda el que busquem amb l’estratègia:
Una primera mirada en la que s’apreciï que L’aspirant és convincent, aconsegueix semblar allò que imita (Estratègia 1) o reté tot el necessari perquè el seguim identificant tot i l’alteració (Estratègia 2).
● i una segona mirada en la que es descobreixi que rere d’aquesta aparença inicial o superficial s’ha produït una alteració conceptual i física.
Donar-li algunes voltes per trobar un material i una tècnica que et permetin experimentar, d’una banda, i filar conceptes per tal d’anar “a favor de tots els significats associats a l’objecte o bé anar-hi “en contra”. En ambdós casos hem de poder traslladar/desplaçar significats, potenciant-los o pertorbant-los en qualque mode.Continuem en contacte pels diferents canals. Salutacions.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Guillem,
molt inquietants, aquestes fotos del passadís. En la línia de David Lynch o Stanley Kubrick.
Et diria fins i tot de concentrar-te en el passadís, però potser trobes una bona connexió entre passadís i habitació. Respecte a les projeccions, penso que sí, que treballar directament a l’espai, et pot donar bons resultats.
Ànims en la recta final!