Publicat per

PR_L’Especifica: 2a i 3a Setmana

Entrego amb retràs el primers esbossos d’organització de la proposta.
Principalment treballare amb paper MYLAR i cinta americana. (possibilitat de quadrats de gespa artificial)

Aqui una simulació del possible resultat:

 

Ja he fet la consulta al Forum de materialitat i copio mateix text per preguntar-vos què en penseu.

Calculant els materials per forrar terra i parets de manera que tot quedi reflectit, he trobat que l’opció més econòmica i pràctica és el paper MYLAR (les mantes tèrmiques). Tot i ser un material molt assequible, té l’inconvenient que és ultra fi i, si es trepitja directament, es pot ratllar o trencar amb facilitat, fet que xoca amb la idea inicial de transitar lliurement per l’espai.

Per resoldre-ho, ahir vaig pensar a introduir-hi uns quadrats de gespa artificial de 40×40 cm a mode de xarranca o “píxels” que flotessin sobre el cel reflectit, assegurant així la durabilitat del recorregut.

Però, donant-hi voltes, no em convenç del tot. La idea inicial era buscar la desmaterialització total del terra, la sensació de vertigen, de volar… i la gespa trenca aquesta il·lusió. Per això m’estic plantejant fer-ho sense la gespa: demanar a la gent que hi camini descalça i acceptar el caràcter efímer de la instal·lació. Que el material es vagi desgastant, arrugant o mutant amb el pas de la gent pot ser, precisament, el que acabi de donar sentit a l’experiència.

Com ho veus tu aquest canvi de rumb conceptual?

Debat4el PR_L’Especifica: 2a i 3a Setmana

  1. Pere Galbany Terradas says:

    No sé com has arribar a concebre aquest projecte però em sembla absolutament fascinant i increíble! Mai m’havia  plantejat jo una cosa així! De veritat, felicitats per la originalitat de la proposta. Endavant!

    (Jo diria que millor sense els quadrats de gespa!)

  2. Arantxa López Bello says:

    Gràcies Pere, he pillat refes d’artistas que treballen amb miralls com Anish Kapoor, el Giorgio Andreotta o el Leandro Elrich…
    Agraeixo la opinió i tots els anims, aviam com va el muntatge de tot plegat.

  3. Victor Masferrer Anglada says:

    Hola, Arantxa,
    no vaig veure l’anterior entrada, disculpa.

    La proposta és interessant, però pots trobar problemes amb el material. He utilitzat aquestes mantes per algun projecte i és un material interessant, pero el venen molt doblegadet i amb els plecs molt marcats. Es pot estirar (com fent-li una planxada) però les línies de plecs són persistents. Hauràs de fer proves!

    Com queda poc temps, has de llençar-te a fer proves. Si et queden línies de plecs, potser ho pots incorporar a la proposta. Arrugades també són interessants, generen una espècie de cartografia.

    Quedo a la teva disposició i continuem diàleg.

  4. Arantxa López Bello says:

    Avui ja he estat fent proves i crec que el mateix material ja ha adquirit una nova dimensió conceptual.
    Malgrat els plecs i que no puc aspirar a fer una instal·lació molt pro, crec que el propi material ha revelat i alterat l’espai de manera física, desdibuixant limits espacials per l’aparencia liquida o pictorica que li dona i a més a més simula la sensació física de la pujada de la temperatura un cop hi et dins o t’apropes a les parets. Crec que pot ser interessant.

    També trobo que són més resistents del que m’imaginava. Es pot caminar per sobre amb certa tranquilitat amb o sense sabates.

    Aquesta tarda acabaré de muntar el que em queda i els veïns tenen 3 dies per pujar, al vespre per la calor, o a primera hora del matí.

     

    Gràcies!

Deixa un comentari