L’objecte triat és el xiclet mastegat i com a material i per recomanació per fer la rèplica, amb un motlle de silicona, triaré la resina UV per la seva capacitat de simular la condició humida i líquida de la saliva. La seva brillantor manté l’objecte en un estat de “frescor” permanent, com si acabés de ser expulsat de la boca.

A diferència de la cera, que és opaca, la resina em permet jugar amb la profunditat. Això fa que l’espectador pugui mirar dins de l’objecte, accentuant aquesta pulsió entre l’atracció visual pel material preciós i el rebuig pel que l’objecte representa.

El canvi de material a la resina transforma definitivament l’objecte. La seva duresa vitrificada i la seva transparència apropen el xiclet a la categoria de joieria o de preservació biològica (com un insecte en ambre). Així, el material “noble” i tecnològic (resina) entra en conflicte amb la naturalesa baixa de l’objecte.

Mentre que el xiclet original és tou i enganxós, la rèplica en resina serà rígida i vidriosa. Aquest desplaçament material busca immortalitzar una cosa que hauria de ser efímera, forçant una mirada estètica sobre un residu biològic.