Repte 1: Pitch de l’objecte

Arantxa López Bello
Visibilitat: Públic - - 3 comentaris a Repte 1: Pitch de l’objecte

He triat els xiclets perquè son banals i provoquen rebuig. El xiclet mastegat ens provoca repulsió quan ens els trobem enganxats al terra, una barana o sota una cadira perquè ens remet a la intimitat aliena, a la saliva d’algú altre.

També penso en la seva forma (un cop mastegada) semblant a unes vísceres a una forma orgànica creada per les dents de forma involuntària, és un rastre propi, com una petjada.

ESCULTURA INVOLUNTÀRIA:
El xiclet és el resultat d’una acció mecànica i subconscient (mastegar). M’interessa com un element industrial i geomètric es converteix en una forma orgànica a través del cos.

Treballar amb un objecte que tothom coneix però ningú vol mirar. És un residu que conserva la “petjada” de la boca, de les paraules, de la veu. Un límit, entre el jo i l’exterior, la deixalla.

REPTE DE LA MIMESI:
Triar un objecte tan petit i aparentment insignificant em permet centrar-me en el detall i en com la repetició (la sèrie) pot transformar una deixalla en un conjunt escultòric amb entitat pròpia.

DESCRIPCIÓ DE L’OBJECTE

Morfologia: El xiclet mastegat és una massa amorfa, irregular i asimètrica. Presenta una topografia complexa de plecs, buits i textures poroses, resultat de la pressió dental, la cavitat bucal i llengua. L’objecte deixa de ser anònim per esdevenir el testimoni d’una experiència humana invisible.

Cromatisme i tacte: Originàriament té colors artificials i lluminosos que, amb l’ús, es tornen opacs. El seu estat natural és viscós i elàstic, una propietat que el fa enganxós i per tant, invasiu.

Simbolisme: Descric l’objecte com un cadàver d’un moment de consum; una resta d’ADN encapsulada en una matèria sintètica que trigarà anys en degradar-se.

QUAN, COM I PERQUÈ?

Objecte de transició: El xiclet és un objecte dissenyat per no ser empassat ni conservat. La seva única funció és ser destruir i descartat. És el paradigma de l’obsolescència immediata.

Oralitat i desig: L’usem per calmar l’ansietat, per plaer momentani o per convensió social, com el mal alè. És un objecte que “enganya” el cos: masteguemi no mengem.

L’aspirant ha de ser el més fidel possible, reproduint les marques de les dents i la llengua. La cera, per la seva transparència i plasticitat, pot ser un material que m’ajudi a evocar que l’objecte perd el seu significat de deixalla, resta, brossa.. per a arribar a observar-ho com un objecte sagrat, delicat, com les espelmes. Com si es tractes d’unes joies. La cera seria l’antítesi del material xiclós elàstic i sintètic, perquè es natural, delicada (tot i la seva plasticitat quan s’escalfa) i es trenca.

Mantindria la escala real perquè m’agradaria que es veiessin com fòssils o joies.

#mimesi #materialitat #ductilitat #resignificació #troballa #brossa #quotidià #abjecte #translucidesa #fossilització #rastre #empremta #desplaçament #residu #estetització del fàstic #memòria #oralitat

Lliurament de l'activitat R1

Debat3

  1. Ernest Teys Bosch
    Visibilitat: Públic

    Hola Arantxa, m’ha agradat molt la teva elecció perquè parteixes d’una cosa que normalment ens fa fàstic i la mires des d’un altre lloc. La idea de convertir el xiclet en una mena de joia o fòssil em sembla molt potent, sobretot pel contrast entre residu i delicadesa. Crec que pot sortir una peça molt suggerent.

    Tags:

    #Abjecció#Empremta#Transformació

  2. Victor Masferrer Anglada
    Visibilitat: Públic

    Hola, Arantxa,
    molt bé. Seria interessant que fossin motlles de xiclets reals i fer una investigació tècnica per la seva reproducció. No sé si la cera és el material més antagònic. Puix que parles de joies, seria interessant fer-los en plata o en metall, però no sé si tindràs les possibilitats per investigar-provar en aquesta línia. El que sí que pots fer és provar amb motlles de silicona i buidat amb resina. Tens moltes possibilitats. La resina es pot tenyir i pots obtenir peces amb aquest acabat plàstic-estrany, que es pot acostar molt a l’objecte original.

    D’altra banda, el projecte podria agafar més profunditat si, a més, esculls una mica qui ha menjat aquests xicles, quan i per què.   En fi, es tractaria de preguntar-se quan, com i per què usem aquest element. Però em sembla potent la ultraproximitat que ha mantingut l’objecte amb una altra persona, que s’ha passejat per la seva cavitat bucal, que ha estat en contacte amb fluids, aire i potser paraules abans gairebé de pronunciar-se.

    Donar-li algunes voltes per trobar un material i una tècnica que et permetin experimentar, d’una banda, i filar conceptes per tal d’anar “a favor de tots els significats associats a l’objecte o bé anar-hi  “en contra”. En ambdós casos hem de poder traslladar/desplaçar significats, potenciant-los o pertorbant-los en qualque mode.

Quedo a la teva disposició i comentem en futures entregques l’estratègia final . Salutacions

Deixa un comentari